Paraules per a l’Arcadi

Aquesta és una iniciativa de la família Oliveres Künzi (dona i fills de l’Arcadi Oliveres)

Com molts i moltes de vosaltres ja sabeu, l’Arcadi està greument malalt i l’horitzó que té davant és breu en el temps, però ple d’amor.

Aquest web neix amb la intenció de fer arribar a l’Arcadi les mostres d’afecte que puguin sorgir d’aquelles persones que d’alguna manera o altra us heu creuat amb ell o heu compartit un tros de vida. Sabem que l’Arcadi ha fet camí amb molta gent. Persones amb qui ha compartit militància, persones que heu passat per les seves classes, que l’heu llegit o que l’heu escoltat en xerrades…

Durant les properes setmanes l’Arcadi té ganes de gaudir al màxim de la companyia de la família, amics, amigues i gent propera, que no sou poques. I potser no tothom qui vulgui compartir i xerrar amb ell una estona tindrà ocasió de fer-ho. Per això hem creat aquest espai virtual, per recollir aquests moments (escrits) i que ell també els pugui rebre.

La secció de comentaris d’aquesta pàgina és el lloc on podeu escriure allò que tingueu ganes de compartir. L’Arcadi, si el temps i les forces li ho permeten, segur que estarà content de saber-vos i de llegir-vos.

Visca la vida!

Família Oliveres Künzi

——————————————————

Els comentaris que escriviu no es mostraran immediatament, ja que els moderarem un a un per evitar correu brossa i missatges irrespectuosos. Així doncs tingueu una mica de paciència. Segur que acabaran apareixent.

Si voleu enviar fotografies o vídeos a l’Arcadi els podeu penjar en el següent enllaç: https://driveuploader.com/upload/2xa63VGv4I/
Es poden enjar arxius d’imatge i vídeo amb els següents formats:.

jpg, .jpeg,.png,.gif,.mp4,.mov, .wmv,.mpg, .mpeg,

De totes maneres, per evitar saturar l’espai, agrairíem si pengéssiu els vídeos en plataformes com ara Vimeo o YouTube i enganxéssiu l’enllaç en el cos del missatge d’aquesta pàgina.

6.670 replies on “Paraules per a l’Arcadi”

Arcadi,
recordo perfectament la primera vegada que et vaig veure. Diria que va ser al novembre de 2011 i feies una xerrada a la Casa de Cultura de Girona juntament amb en David Fernàndez.
Quan tu parlaves recordo que t’escoltava embadalida; explicaves les coses d’una manera tan senzilla que se’m feia comprensiu tot allò que deies. Quan va començar a parlar en David recordo que vaig pensar: uuff…no l’entenc! no vocalitza…. i un any més tard també em vaig enamorar d’aquest David Fernandez!
T’he vist en més d’una ocasió. També recordo un matí (diria que de dissabte) que vas venir a l’Institut de l’Escala a fer una xerrada.
El teu llibre ¡En qué mundo vivimos! per mi també va ser brutal. Curt, clar i concís, com hauria de ser tot a la vida.
Moltes gràcies per les teves paraules; per acabar amb falsos discursos socialment acceptats i per analitzar aquest món on vivim des d’una mirada crítica.
Sempre etern.

D’AQUELL VENT LA RESPOSTA

Si cal, Arcadi, per tu es desperta a la primavera mateixa. Però no ha calgut! Ans al contrari; excitada ens ha picat al porticó amb un vent matiner. Les papallones en solfa, les branques cantant, els colors en dansa, les poetesses vibrant i l’amor buscant, almenys, taules contra la desesperança.

Però que t’haig d’explicar, mestre, protector ancestral de tot element viu. Ara ho entenc… un cop més esmenes la plana al teu Déu i fas del comiat exemple i viva celebració. La primavera ets tu, ella, la gota, l’olor de la flor… jo. És, encara, present aquí i eternitat serà, allí on vas, tot just arribar.

Benvolgut Arcadi,
Et vaig conèixer a les trobades d’Alella de Setem l’any 93 quan jo tenia 21 anys. Aquelles trobades van despertar la meva consciència social i em van obrir els ulls al món.. I tu en vas ser el principal protagonista…. Desde llavors he assistit a desenes de xerrades teves sobretot quan has vingut a Centelles o per Osona i sempre he sortit amb energies renovades i amb la voluntat de ser més coherent i compromesa.
I ara ens dones una lliçó de vida..
Tu no em recordes però jo sempre t’he admirat i sempre et portaré al cor.
Una abraçada!

Benvolgut Arcadi, volia expressar-te – reiterar-te – la meva admiració, per com has sempre encarrilat la teva vida – ara més q mai -, pels teus pensaments, coherència política i compromís constant exemplars. I per la persona generosa, apassionada, bona i bella q ets. I sobretot volia donar-te les gràcies, per la gran inspiració q has estat sempre per a mi i per a les tantes persones amb qui hem parlat tantes vegades de tu – i totes les q no conec, q son millers i millers -. I pels moments q he tingut la sort de compartir amb tu o, altres, nombrosos, on eres una fons constant de coneixement i de saviesa des de la distancia propera. I sobretot per totes les emocions tan fortes q ara mateix estas generant, en mi i a tot arreu. És un regal. Una abraçada molt forta, a tu i a la teva família q et fa costat de forma tan meravellosa i tan exemplar.

Fa tants i tants anys que et segueixo.
La teva claredat, la teva valentia, la teva coherència són un far per a molts.
El teu compromís és una ancla on aferrar-nos.
Et trobarem a faltar.
Necessitem més Arcadis!!!
Moltes gràcies per tantes hores de saviesa, de números ben expressats, d’empenta solidària i crítica.

Apreciado y querido Arcadi,
Le escuché por primera vez en el Instituto Can Vilumara, donde estudiaba Integración Social. Aunque la formación ya estaba estrechamente relacionada con las causas sociales, fue a partir de sus palabras que creció en mí un compromiso con la justicia social el cual me ha acompañado hasta entonces. Hoy, a tres meses de entregar mi tesis doctoral sobre los procesos de aprendizaje de los universitarios latinoamericanos, no se me olvida citarlo en cada clase que doy en la que también fue su casa: La facultad de Ciencias de la Educación de la UAB (Grado de Educación Social). Todo aquello que nos aporto sigué en nosotros y se multiplica.
Enormemente agradecido.

Bon dia Arcadi,

Des de l’Associació DIAS vam rebre amb molta tristor el comunicat “Paraules per a l’Arcadi” després d’uns dies per poder pair-ho, ens agradaria transmitir-te l’important que has estat per nosaltres.

Quan érem més joves vas ser un referent que ens va inspirar a l’hora d’organitzar-nos com associació, però també a l’hora de dotar-nos de contingut i ara continues sent una de les persones que ens inspires a continuar amb la feina que fem.

Vam tenir la sort que poguessis participar en una xerrada que vam organitzar sobre un projecte de cooperació amb la ONG Penca de Sábila amb la que tu vas col·laborar allà a Colòmbia. I va ser molt enriquidora la teva participació, li va donar el contingut teòric que ens faltava i gràcies a tu vam poder arrodonir el projecte.

Una abraçada molt forta de totes les que formem l’associació DIAS.

https://drive.google.com/file/d/1I957reFY6TXIt_r4PELHaozWh1i6Zg-1/view?usp=sharing

Benvolgut Arcadi,
aquests dies he recordat l’entrevista que vam fer al teu despatx a la Universitat Autònoma de Barcelona.
(https://protestantedigital.com/ciudades/36537/entrevista_a_arcadi_oliveres_proces_constituent_catalunya)
Més que respondre a les meves preguntes, em vas parlar de la teva fe, de la teva mirada de la vida, de com veus la justícia i la dignitat. I res va ser abstracte. Va ser una estona, però de la que guardo un record intens.
I pensant en aquell record, amb el llibre que em vas regalar dedicat al final de l’entrevista, ‘Detengamos la crisis’, he sentit la necessitat de donar gràcies per la teva vida.
Amb afecte,
Jonatán

Arcadi, jo només et vull dir com a Anna Ribas Boadella, neta del teu estimat cosí Albert Boadella, que moltes gràcies per la bondat i les ganes d’escoltarte sempre que ens has transmés a totes i tots els que et coneixem d’aprop. Sempre tens paraules boniques i adeqüades per a tothom i sempre t’estaré agraïda per a les paraules que li vas dedicar a la meva mare, Cristina Boadella, el dia de la seva mort. Tant de bo tenir ben a prop a més gent com tu! Una abraçada!

Hola Arcadi
Sovint amb els amics i amigues fem broma sobre les persones incombustibles. Aquelles persones que, encara que els anys van passant, continuen en primera fila de l’activisme, que semblen impermeables a la frustració de veure que tantes coses no milloren per a les persones a casa nostra i a arreu del món, que la riquesa es concentra cada vegada més en menys mans, que els drets són en molts casos, paper mullat. I que no paren de dir i de fer. Sens dubte tu has estat i ets una d’aquestes persones incombustibles. Amb una presència tan viatgera que s’acosta a la ubiqüitat. T’ho he preguntat de vegades, amb incredulitat i amb admiració: quantes xerrades has fet aquest any? I el que em m’has dit sempre ha superat les meves expectatives més optimistes. De vegades, més xerrades que dies té l’any.
Ens coneixem des de fa uns munt d’anys, crec que des dels primers moments de la campanya per la sortida d’Espanya de l’OTAN, en els primers anys vuitanta. I després hem coincidit en moltes ocasions, a la Universitat Rovira i Virgili on has estat ponent inaugural del Master de cooperació un munt de vegades, a la Universitat Internacional per la Pau, a Sant Cugat, en jornades i seminaris diversos, naturalment en mobilitzacions i, especialment, en els prolegòmens i els primers passos de l’Institut Català Internacional per la Pau. I sempre he tingut la sensació de que encara que fes mesos que no ens veiem, la proximitat i la facilitat per connectar de nou era absoluta.
En uns moments en que es diu, sovint amb un component d’ignorància, i en tot cas, de manera fortament condicionada per un context i unes actituds certament decebedores, des del punt de vista polític, que el pacifisme no porta enlloc, la teva tasca enorme de tant temps explicant justament el contrari, que la justícia i la pau són indestriables i que els mitjans condicionen les finalitats, es justifica plenament i es mostra encara com a imprescindible.
Ha estat un privilegi compartir amb tu tots aquest moments i no vull deixar de dir-t’ho. Moltes gràcies.
Una gran abraçada.
Toni

Querido Arcadi,

Muchas gracias por tu compromiso social, por compartir tu energía y tu saber. En 2011, desde el colectivo Letras Solidarias, te invitamos a que realizaras una conferencia en Ciudad Real, en la Universidad de Castilla-La Mancha. Recuerdo con mucho cariño lo bien que salió.

Te mando un gran abrazo.

GRACIÈS TOTALES.

Bon dia Arcadi,
Et vaig conèixer a una conferència als Facultat de Biologia de la UB fa uns anys. Em vaig quedar de gallina de pell amb la força, la sinceritat i la valentia amb que tu parlaves. Transmets una valors i uns coneixements que fa trontollar tot per dins i dóna ganes immenses de canviar el món! Jo ho vaig fent mitjançant la docència. Dono classes a futures mestres d’educació infantil i primària, també a gent gran. I sempre transmeto el coneixement des d’una manera positiva, alegre i generant curiositat. Sempre he pensat que l’arma més poderosa que en tenim és l’amor. L’amor per la vida, per un mateix, per la natura. L’amor destrueix qualsevol mal a la humanitat.
Moltíssimes gràcies per existir i compartir amb tant de força, amor, sinceritat com penses. Grans pensadors, grans activistes. Persones que fan trontollar per dins les ànimes mortals. Només amb treball de formiga amb l’educació farem un gran canvi.
Una abraçada molt forta!

Arcadi, des que et vaig coneixer, millor dit em van parlar del teu missatge, de la manera diferent que tenies d’explicar el món, sempre t’he seguit. Et vas convertir en el meu mestre, el referent a l’hora d’explicar-me el mon, a l’hora de preparar classe: totes les persones que han estat alumnes meves, en els darrers 20 anys, t’han conegut i han intentat comprendre el nostre món amb les teves explicacions i reflexions. Ara ja no preparo classes però continues éssent i seràs el meu MESTRE. Mil gràcies.

Benvolgut mestre,

Vaig tenir la sort de ser alumne teu, un privilegi. Ara, des de la funció docent i amb el pas del temps, t’adones (més encara) del valor de la teva persona. Tots els que hem estat alumnes et recordem. Fins i tot generes un punt de connexió immediat: “jo també vaig tenir l’Arcadi”. Molts i moltes ho diem amb sentiment, l’Arcadi. La proximitat, la sensibilitat, l’esperit crític, la sinceritat, la força de la coherència. Hi ha una llavor revolucionaria en cada un dels teus alumnes, de conciència i responsabilitat social. No podrem tornar-te mai el que ens vas donar, però tampoc podem oblidar mai el que ens vas ensenyar, amb les teves històries de realitat. La nostra coherencia és amb la justícia. Moltes gràcies mestre. Com afirmem sempre després del “jo també vaig tenir l’Arcadi”, “ets el millor”. Mantindrem la coherència per tornar-te una part del que ens vas regalar. El món millora amb persones com tu. Una abraçada immensa professor.

Estimat Arcadi,

Et vaig conèixer farà uns 10-12 anys a Calafell, quan la professora de ciències socials, la Mercè Andreu, et va portar a l’institut a fer-nos una xerrada.
Després encara vaig tenir la sort de poder-te escoltar un segon cop també a Calafell i recordo que vam tenir una petita conversa.

Eren els anys durs de la crisi econòmica i els adolescents com jo viviem aquells anys amb moltes incerteses. Tu ens vas venir a explicar que aquest sistema, el sistema en el qual havíem crescut i que havia petat, era un sistema ferotge i que en definitiva anava en contra de la vida.

Des de llavors, t’he llegit i he après molt de les teves savies paraules, que em van ajudar a començar a tenir un pensament crític i preguntar-me una mica el perquè de tot i les injustícies d’aquest món.
Molt agraït per tot això Arcadi.

Des d’aquí seguirem intentant lluitar per un món més just.

Una forta abraçada!

Roger.

Benvolgut Arcadi. Em vas emocionar a “mai és tan fosc”. Hi ha poques persones com tu. Tinc moltes ganes de llegir els teus llibres.
Gràcies

Arcadi, vaig tenir la sort de tenir-te com a professor en un moment en el que el jo començava a veure el món amb els meus propis ulls, així que d’alguna forma, tu n’has contribuït . Moltíssimes gràcies!

Arcadi
torno a escriure’t m’agrada saber de la teva paciència, et mous entre les benaurances, sense que deixin de dir-te: feliç!!!
Per la fam i sed de justícia, i també per la mansuetud i pobresa, … d’una a l’altre, proper des del cor, als més petits, ara i abans.
Una forta abraçada!

Estimado Arcadi: Fue todo un placer y privilegio escucharle en la conferencia que organizamos la ONG Harreman de Arrasate-Mondragón (Gipuzkoa) en mayo de 2013. Muchas GRACIAS.
Nos quedamos con su legado y le deseamos un buen viaje al otro lado del camino. Un fuerte abrazo

Vaig tenir la sort d’assistir a una conferència quan estudiava Pedagogia a la UB. Va ser convidat pel professor d’Economia de l’educació i des del primer moment les seves paraules em van captivar. He seguit les seves passes durant aquests anys. No hi ha prou paraules d’agraïment per tot el que ha fet. Només dir-li que sempre l’he admirat moltíssim i ha estat tot un exemple. Avui mentre veia l’Info K amb els meus alumnes de primària, he vist el seu reportatge i he pensat que volia fer-li arribar una abraçada molt gran. Moltes gràcies.

Arcadi, som moltes i molts a qui el teu tarannà tranquil i la teva prosa senzilla ens va fer comprendre realitats complexes a nivell global. La teva vida ha sigut un motor de transformació sense el qual jo no m’hagués après des de ben jove a fer una anàlisi crítica, i també rigorosa, del sistema econòmic malalt en el que vivim. Gràcies a llegir-te i escoltar-te, i tenir-te de referent, vaig veure que el missatge de l’Evangeli ens ha de portar a l’ACCIÓ, i va sorgir en mi l’espurna de que per a canviar les coses ens hem d’unir i organitzar, a nivell social i polític. Al 15M ens vam trobar una joventut indignada amb una generació de lluitadores i lluitadors que ens vau donar el relleu. Gràcies de tot cor.

Marc Collado Ramírez

Benvolgut Arcadi, vaig ser alumne teu a la Facultat de Polítiques a la UAB. Moltes gràcies per haver-me ajudat a veure el mon de manera diferent, oberta, critica. Amb tu, vaig aprendre i vaig créixer. Gràcies a tu continuarem lluitant per un món millor. Una abraçada

Hola Arcadi!
Fa dies que et volia escriure i enviar-te molta força!
Encara recorde la teva xerrada al meu poble Beniarrés, allà pel 2012 en el marc d’unes jornades sobre la crisi capitalista.
https://www.endavant.org/les-alternatives-a-la-crisi-capitalista-en-les-jornades-de-beniarres/
Ens has ensenyat molt Arcadi, les teves idees perduraran en el temps i en la consciència de moltes persones, col.lectius i organitzacions.
Ets exemple de coherència, de justícia i llibertat.
Ets dels imprescindibles. Gràcies per tant!

Benvolgut Arcadi No hem coneixes però això no és important, ens hem saludat en varies ocasions en les que he tingut el plaer assistir alguna de les xarrades que has fet al País Valencià, simplement dir-te que moltes gràcies per les teues reflexions, pel teu eixample home compromès amb la justícia i la igualtat. Una forta abraçada seguim endavant.

Gràcies Arcadi. Per compartir la vostra saviesa amb bonhomia. Us he anat seguint en diferents distàncies i en alguns temes, la vostra veu ha ajudat a configurar la meva.

Estimat Arcadi !
Al llarg dels anys 2014 i 2015 vam compartir moltes hores en reunions del moviment del Procés Constituent.
Voldria dir-te que celebro haver-te conegut perquè crec que, més enllà de la teva dedicació a l’activisme social i polític, ets una gran persona, una bona persona, una persona de bon cor.
Una immensa abraçada!!!
Carles, d’Igualada

Hola Arcadi,
Molt agraïda pels coneixements compartits. No em coneixes però a casa a tú si, molt.
En cada moment i en cada tema has donat arguments per entendre i per lluitar per la justicia per els més necessitats. Segur que pensarem i ens serà ùtil tot el que ens has ensenyat.
Fins sempre Arcadi!

Estimat Arcadi,

l’any 1985 vaig ser alumna seva a l’UAB ( Ciències Empresarials), un goig per mi haver gaudit d’un MESTRE com vos, ens ajudaves a despertar del somni en el que estàvem immersos.
I la seva tasca ha continuat, sempre, amb fermesa, confiança i esperança, i CONTINUARÀ ….. no es pot aturar ¡¡

Li explico a la meva filla de 18 anys, edat que jo tenia aleshores, i tots aprenem a viure amb el teu llegat. Gràcies per tant estimat !

sense fi, AMOR per la PAU i JUSTICÍA SOCIAL, sempre , G R À C I E S

Arcadi, t’escric per donar-te les gràcies per les teves conferències i per la divulgació del teu coneixement vinculat sempre i al servei de la justícia social i de la pau al món. Com anècdota, m’agrada sempre recordar que em vas descobrir, ja fa uns anys, la paraula i el concepte d'”oxímoron” a través d’ exemples com banca ètica o intel·ligència militar. Per sempre més, la paraula “oximoron”, que sovint pronuncio associada a conceptes contradictoris que també trobo cada vegada més, em recorda a tu i m’evoca la teva persona, la teva clarivindència i la teva serenor. Gràcies per tot Arcadi! Una abraçada i fins sempre!

Apreciat Arcadi, no ens coneixem personalment però sempre m’ha interessat la vostra opinió i l’he seguit en diverses conferències i escrits. També vaig compartir classe al Súnion amb el Marcel i vaig entristir-me molt en saber del seu traspàs.
Aquest agost va morir el meu pare també de càncer i em va impresionar veure les similituds de les vostres paraules en la vostra última etapa.
Ell també era una persona molt compromesa que havia sabut estimar molt i apassionar-se en el que creia. En la seva etapa final, de la mateixa manera que vaig percebre en l’entrevista que li van fer a vostè, ell feia un balanç positiu i va marxar molt orgullós del que havia fet i molt ple d’amor.
Penso que només les persones extraordinàries tenen el privilegi de poder marxar d’aquest món tan tranquils i orgullosos.
Saludi’l de part meva quan es trobin a l’altre món, i saludi també el Marcel, que també era una gran persona.
El món és millor gràcies a gent com vosaltres.

Benvolgut Arcadi,

Des de l’Agrupament Escolta i Guia Mare de Déu de Núria, recordem el teu pas per l’escoltisme i t’agraïm haver estat un garant en la defensa del drets de les persones, sobretot d’aquells més vulnerables. Gràcies per ser un referent per a tots els joves de l’activisme de primera línia, per la teva coherència a favor dels valors democràtics, per haver-nos ajudat a obrir els ulls al món que ens envolta i per aportar sempre un esperit crític però alhora pedagògic i de reflexió.

Has estat i seràs un referent i exemple per a les pròximes generacions.

Tal i com ja ens vas dir en una entrevista l’any 2014 a la Grapadora, la revista de l’agrupament, “l’escoltisme contribueix a fer un món millor” i amb el teu llegat, sens dubte, ho aconseguirem.

Gràcies per tot. Una abraçada,
Sempre a punt!

AEiG Mare de Déu de Núria i Demarcació Barcelonès

Estimat Arcadi ja fa molts anys qe assistint a les teves xerrades parlaves de les conseqüències greus de la globalització!!! Quanta raó tenies ! Si els governs fessin més cas de gent tant sabia com tu no estaríem com estem.Sempre seràs un referent per mi. Que la serenitat t’acompanyi.

Estimat Arcadi

L’eternitat viu en el teu nom i la teva obra. Celebrem la vida, llegia més a munt. Sigui a cada volta fins a la fi.Ens hem vist personalment però no hem tingut temps de fer contacte.

En aquests moments de canvi de cicle, en aquelles persones que et portem dins, viuràs sempre en nosaltres. I ho celebrarem també cada dia com celebrem les teves aparicions actuals als mitjans transmetent, en hora greu, tanta lucidesa i coratge.

Estudiant de periodisme UAB (retirat)
Servidor de justicia i pau i conegut de la Teresa montserratina.

No recordo quantes vegades he assistit a xerrades seves o quants articles he llegit sabent que trobaria una veu sensata, coherent, ben documentada. I quan participava a manifestacions o actes que portaven els noms de Palestina, 0’7, Bòsnia, Iraq, PHN, 8 de març, escola pública, migrants… sabia que podia trobar-me amb cares repetides. La seva, Arcadi, ha estat una cara familiar.

I malgrat això, l’única trobada ben definida en la meva memòria selectiva és en una taula amb l’Aníbal Ramos, l’Artur van den Eynde. Ja no sé de què es parlava ni a on (la seu de l’EUiA?), però sí conservo la impressió de gaudir d’una conversa còmplice entre dues ments lúcides, intel·ligents, sensibles.

Tot i que sóc atea i no crec en més vida que la que ens ha tocat aquí, potser el món guarda un racó per a persones que volen seguir parlant de política, idees ideològiques i lluites necessàries. Així que si es troba amb l’Aníbal, li podrà dir que encara se l’admira i se l’estima?

Arcadi, recordaré siempre tus charlas denunciando las injusticias de este mundo y como en nuestro día a día podemos contribuir a que esto cambie, sencilamente modificando actos cotidianos, como el qué y donde compramos o en que banco tenemos nuestros ahorros. Como bien has dicho en innumerables ocasiones, el hambre podria erradicarse en el planeta, pero no hay voluntad para ello, pues es más oneroso hacer la guerra y lucrarse con ella.
Según el Evangelio, Jesús dijo: “Es más fácil que un camello pase por el ojo de una aguja que un rico entre en el Reino de los Cielos”.
Un fuerte abrazo

Aquells que t’hem conegut, Arcadi, en algunes de les teves múltiples facetes, sovint no sabríem dir quina d’aquestes vessants ens ha marcat més: pare d’en Marcel, professor universitari, activista social… Són moltes les hores que hem passat escoltant-te en aquests rols. Les teves xerrades sempre ens han obert els ulls i ens han ampliat els horitzons. Les teves classes magistrals mai han estat matèries farragoses d’estudi, sinó estones de plaer intel•lectual que ens deixaven la boca oberta i la consciència indignada. I les trobades a casa teva, quan quedàvem amb en Marcel, sempre ens transmetien pau i confiança. Sempre disposat a posar un plat més a la teva taula, per molt plena que estigués. El professor més pròxim que he tingut, el conferenciant més apassionat que he sentit i el pare dels meus amics que he tingut la sort de conèixer més. Un plaer i una sort immensos.

Hola Arcadi encara recordo la meva primera classe d economia a 1er de Politiques a la UAB amb tu, inoblidable, sincera, contundent,plena de veritat de denuncia i alhora de sortida, esperança i cami a seguir,vam aplaudir tots al final perque ens va arribar a l anima, ara com a professional treballant amb entitats socials, voluntariat i consum conscient des de fa ja uns anys , quan a vegades necessito recuperar aire i no rendirme penso en tu, en aquella classe que em va tocar el cor i en lel teu exemple de senzilesa i esperança i el teu discurs incansable,i constant, gracies de veritat perque el teu ser i fer han deixat petjada en mi, mai perdrem l esperança i aixi ho transmetre el millor que pugui a les meves filles,amics i familia!!! una abraçada per tu i la familia plena de.carinyo reconeixement i estima

Gràcies per totes les seves paraules i per l esperança q ens ha transmès. Gràcies per tot. Pot estar ben orgullós del seu camí per aquesta terra, pot estar ben orgullós de ser una bona persona. Mil gràcies.

Estimat Arcadi,

Tant de bo hagués tingut l’oportunitat de coneixer-te en persona, perquè ets un ésser extraordinari.

Vam parlar molt breument el 19 de novembre de l’any 2.013, quan vas exposar la lliçó inaugural a la Facultat d’Economia i Empresa (Reus) de la Universitat Rovira i Virgili: “L’economia al servei de les persones”. Un cop finalitzada la teva intervenció, a l’entrada de la universitat, et vaig donar la mà i et vaig dir que m’impressionava el valor que tenies per dir obertament tot el que deies, i em vas respondre de manera simpàtica: “a la meva edat ja…” 😉 Imagino que te’n deus enrecordar.

Què gran ets, Arcadi. En aquella lliçó inaugural a Reus, vas tocar la fibra sensible de les consciències dels que t’estàvem escoltant. En aquell moment, jo ja portava un parell d’anys seguint les teves conferències, i fins avui continuo escoltant-les com el primer dia.

Lluitador inesgotable contra totes les injustícies. Amb el teu valor, la teva saviesa, la teva lucidesa, la teva humanitat, la teva bondat, el teu compromís, el teu esmoladíssim sentit de la justícia, i la teva esperança per aconseguir un món millor; has aconseguit el que molt poca gent és capaç d’aconseguir. Has provocat que ens plantegem seriosament les nostres accions, i has deixat una petjada inesborrable que ajudarà moltíssim a que la societat agafi el camí que cal prendre.

Que la llum t’acompanyi per sempre. Milers de gràcies. T’estimem,

Carles

Estimat Arcadi!
Vaig ser alumna seva a la UAB (Educació Social). Només volia agrair-li la seva dedicació i saviesa en transmetre coneixements. GRÀCIES MESTRE 💚

Arcadi, l’incansable, gràcies per les teves xerrades de vespre laborable, sempre em preguntava d’on treies les hores, l’energia… Vam aprendre tant de tu, ens vas mostrar un camí a seguir. Gràcies per compartir el teu temps, la teva intel·ligència, la teva motivació. Gràcies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Els correus electrònics que recollim no els fem servir per cap altre motiu que per filtrar el número de gent que pot escriure i evitar correu brossa.
No farem cap ús comercial del nom i correu electrònic recollits.
Si voleu que eliminem les vostres dades ens ho feu saber. Podeu enviar un correu electrònic a l'adreça que trobareu a la política de privacitat.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.