Paraules per a l’Arcadi

Aquesta és una iniciativa de la família Oliveres Künzi (dona i fills de l’Arcadi Oliveres)

Com molts i moltes de vosaltres ja sabeu, l’Arcadi està greument malalt i l’horitzó que té davant és breu en el temps, però ple d’amor.

Aquest web neix amb la intenció de fer arribar a l’Arcadi les mostres d’afecte que puguin sorgir d’aquelles persones que d’alguna manera o altra us heu creuat amb ell o heu compartit un tros de vida. Sabem que l’Arcadi ha fet camí amb molta gent. Persones amb qui ha compartit militància, persones que heu passat per les seves classes, que l’heu llegit o que l’heu escoltat en xerrades…

Durant les properes setmanes l’Arcadi té ganes de gaudir al màxim de la companyia de la família, amics, amigues i gent propera, que no sou poques. I potser no tothom qui vulgui compartir i xerrar amb ell una estona tindrà ocasió de fer-ho. Per això hem creat aquest espai virtual, per recollir aquests moments (escrits) i que ell també els pugui rebre.

La secció de comentaris d’aquesta pàgina és el lloc on podeu escriure allò que tingueu ganes de compartir. L’Arcadi, si el temps i les forces li ho permeten, segur que estarà content de saber-vos i de llegir-vos.

Visca la vida!

Família Oliveres Künzi

——————————————————

Els comentaris que escriviu no es mostraran immediatament, ja que els moderarem un a un per evitar correu brossa i missatges irrespectuosos. Així doncs tingueu una mica de paciència. Segur que acabaran apareixent.

Si voleu enviar fotografies o vídeos a l’Arcadi els podeu penjar en el següent enllaç: https://driveuploader.com/upload/2xa63VGv4I/
Es poden enjar arxius d’imatge i vídeo amb els següents formats:.

jpg, .jpeg,.png,.gif,.mp4,.mov, .wmv,.mpg, .mpeg,

De totes maneres, per evitar saturar l’espai, agrairíem si pengéssiu els vídeos en plataformes com ara Vimeo o YouTube i enganxéssiu l’enllaç en el cos del missatge d’aquesta pàgina.

7.211 replies on “Paraules per a l’Arcadi”

No he tingut la sort de coneixe’t en persona però sempre que t’he escoltat o vist he sentit que estava davant d’un SAVI. Gràcies per la lluita i per mostrar-nos el camí

No te he conocido personalmente, pero las veces que te he visto y/o escuchado me has parecido una persona muy valiosa y muy necesaria en esta sociedad. Gracias

Encara recordo la xerrada que ens va fer a l’Institut Jaume Almera de Vilassar de Dalt, deuria ser l’any 2011 o 2012. Mai havia vist 150 alumnes d’entre 15-18 anys tant atents a una xerrada. La manera d’explicar i exposar, la coherència, la bondat de les seves paraules…
Vaig tenir la sort 7 anys després de compartir una xerrada i dinar amb ell a Parets. Els alumnes seguien encisats, i jo també. Aquella humanitat que desprenia era brutal.
Els que heu pogut estar al seu costat al llarg de la vida heu tingut molta sort, i els que hem compartit algun petit espai amb ell, també. Una abraçada

Arcadi, moltes gràcies pel teu exemple. Ets i seràs sempre un mestre i un referent. No t’he pogut conèixer en persona, però et sento proper, com si fossis un amic de tota la vida. Gràcies per ser. Ets, has estat i seràs. Una abraçada enorme.

Vaig conèixer, escoltar i aprendre de l’Arcadi a l’acte de presentació del partit municipal Fem Masnou, acte el qual jo mateix presentava. Ha estat la primera vegada que em presentava a les llistes d’un partit, per tant el record és doble.
Gràcies Arcadi per lluitar i ensenyar-nos a lluitar.

El millor mestre que he tingut mai. Crec que una de les persones que m’han transmès més amor, sabiesa i afecte. Moltíssimes gràcies per tant…Una abraçada immensa a la família i a ell mateix, amb molt d’afecte.

Grans xerrades sobre el món de la cooperació, a Molins de Rei en els cursos de cooperació i a d’altres pobles i ciutats. Un plaer haver-les escoltat ja que m’han fet reflexionar i canviar visions.
Gran persona i comunicador que ens ha fet mirar més enllà de les dades per entendre què hi havia al darrera.
Només agarïr-te el temps destinat als altres!

Recordes la Comisaria de Policia de Badalona, una torreta petita a la carretera on vas venir a donar suport als “enganxats” de la Marxa? A partir de llavors vam anar a Andalusia, amb la secretaria a Ronda, fèiem les reunions de Pax, crec que al carrer Diputació i ens hem anat retrobant sempre; fins i tot a Gallifa! Ha passat el temps, però continuarem retrobant-nos: l’Arcadi i la Comas Fornaguera (aquest cognom que sempre t’ha fet tanta gràcia!) Una abraçada, Arcadi!

No sé si el vaig conèixer en una xerrada a la Sedeta o va ser al carrer, a la manifestació massiva contra la guerra de l’Iraq o a la gran mobilització contra la globalització. Em fascinava aquella capacitat de retenir dades i de transformar-les en uns relats trepidants que em van obrir una finestra a unes veritats incòmodes i que m’esperonaven a lluitar per canviar aquell món tan injust. Un món que segueix sent tant o més injust, però que està més mancat de referents com ell. I sempre afable i proper, sempre al costat bo de la història. Gràcies pel teu camí, Arcadi.

Estimat Arcadi, no he tingut mai el plaer de trobar-me amb tú físicament. Encara i tot t’he pogut escoltar moltes vegades a la tele o algunes conferències que hi ha a l’internet. Coincideixo en la majoria de pensaments que has expressat tantes vegades, amb la teva ideologia i lluita socials. Per aquestes raons i moltes altres em sembles una persona entranyable i molt admirable.
Des de fa un parell d’anys el destí ha fet que em creués amb una persona molt propera a tú, el Jordi. El teu germà ens ha parlat sempre meravelles de tú, i ara que sabem de la teva malaltia vull desitjar-te molta pau i amor, que puguis acomiadar-te de qui més estimes i que el sofriment no existeixi per a tú.

“No ploris perquè ha arribat al seu final: somriu perquè va ser possible”.

Des de Mèxic t’envio una abraçada ben forta, descansa i estigues confiat que aquí cuidarem molt al Jordi.
Se t’estima desde l’altre cantó de l’Atlàntic.

Vaig assistir a una conferència seva fa moltíssims anys a la UAB . Em va encantar la seva capacitat comunicadora i com sabia exposar totes les conxorxes que fan del món el que es.. Ens fan falta més Arcadis. Una gran abraçada

Vaig conèixer l’Arcadi a través del meu tutor de batxillerat. Parlava de coses que jo, fins aleshores, només havia escoltat però mai m’hi havia aturat a reflexionar.
Aprofitant que va fer una xerrada a Lleida, la meva ciutat, li vaig demanar si algun dia el podia trucar per fer-li unes preguntes pel meu TDR i, molt amablement em va dir que sí, donant-me una targeta que encara guardo.
Recordo gravar aquella entrevista per telèfon de forma rudimentària (despenjant un dels fixos de casa i posant l’altaveu al costat de la gravadora, mentre jo parlava amb ell per un altre fix). Totes les seves dades i la forma d’explicar-se em va marcar molt.
A la UAB vaig estudiar periodisme i, aprofitant que donava classes a una facultat propera, també vaig basar un treball en la seva saviesa, aquest cop entrevistant-lo en persona, al seu despatx ple de llibres.
Sempre el recordaré com una magnífica persona, que va sembrar part dels valors que tinc avui en dia.

Vas venir al Col.legi Sant Andreu (Badalona) fa uns 10 anys a fer una xerrada als alumnes de Batxillerat. Ens vas meravellar, encisar, enamorar a tots, alumnes i professors, amb aquell munt de dades econòmiques. I ens vas fer prendre consciència de lo injust que és aquest món.
A vegades al cole parlem de tu!!!

Et vaig sentir parlar per primer cop ocupant la plaça sang jaume contra la guerra d’Irak, per allà el 2001 approx. Crec que som molts els qui ens ha impactat el teu discurs veient el món d’una altra manera. Des de llavors et vaig anar seguint fins que vam aconseguir que vinguéssis al Casal Popular Cua Roja de Torredembarra. Estic segur que som molts els que em aprés de tu el poder que pot arribar a tenir la paraula. Gràcies per tot.

Moltes gràcies Arcadi Oliveres per la teva ciència i bondat. Per fer comprensibles l economia i el seu context social. Mestre i referent. Una forta abraçada, Pau Gascón

Estimat Arcadi,
Sóc de la promoció d’Educació Social de la UAB del … 97-98 crec! Sempre he admirat la teva gran capacitat de retenir dades i numerets!, no pas com la meva ;p Mai hagués imaginat com m’agradaria una assignatura d’Economia Aplicada … mai! Des de llavors t’he anat seguint.
No sé si n’ets ben bé conscient de l’impacte que has tingut al món … Ens has obert els ulls, la ment, i amb el teu caràcter tant proper ens has près els cors.
Quan sento parlar de tu, sento tendresa i un fort agraïment per la teva lluita i la teva altruïsta i gran aportació al món.
Només puc dir-te GRÀCIES PER TOT i per ser com ets, i que tinguis un bon camí ple de llum.
Una forta abraçada també a la família i gran admiració per aquesta iniciativa tant bonica. Gràcies per deixar-nos ser a prop de l’Arcadi.

Gràcies per estar sempre disponible a venir a xerrar amb els voluntaris de SED Catalunya.

El teu testimoni ha servit per generar conciència, per transformar mirades i per ajudar a moltes persones a dirigir la seva vida en clau solidaritat.

Gràcies, gràcies, gràcies Arcadi.

Una abraçada.

Estimat Arcadi;
Soc una alumna teva d’Educació Social de l’UAB, de la promoció 94-97. (ja en fa un munt d’anys!). Volia que sabessis que has sigut un dels millors professors que he tingut a la meva vida i que he intentat fer camí durant tots aquells anys amb els valors que ens vas inculcar durant les classes. Et dono tota la força i estima, gràcies per tot.

Arcadi, els qui no hem tingut la sort de conèixer-te personalment, però hem seguit la teva trajectòria, la teva bonhomia i integritat ens ha fet millors persones.

Arcadi, coneguts per Sant Josep Oriol i còmplices al Casal de la Pau, vaig anar fent camí tenint-te com a referent i seguint-te per escrits i entrevistes. El sentit profund d’humanitat, de justícia i de compromís els vaig començar a construir amb tu, i ara soc conscient que mai t’ho vaig fer saber. Una abraçada fraternal…, i virtual.

Estimat Arcadi,

Ens vam conèixer primer quan vas col•laborar en una entrevista, fa 15 anys, a Canal Terrassa per un programa que dirigia de documentals sobre cooperació internacional. Els teus llibres sobre el deute extern, el deute ecològic, les injustícies econòmiques i socials perpetrades pels països del nord, i tots els llibres i lluites que van seguir-los, em van inspirar i influïr enormement. Més endavant, tot i que ja vivia a Londres, ens vam retrobar en un parell d’ocasions a Catalunya en converses sobre el Procés Constituent. Sempre has estat un punt de referència i has deixat molta petjada, com en tanta gent, en el camí que he emprès. Gràcies. Gràcies per la teva insistència en ajudar-nos a estimar el món, a aprendre i a prendre opcions per fer-lo just.

Mai t’oblidarem.

Anna

Respon a Gruxen. Andrea GM Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Els correus electrònics que recollim no els fem servir per cap altre motiu que per filtrar el número de gent que pot escriure i evitar correu brossa.
No farem cap ús comercial del nom i correu electrònic recollits.
Si voleu que eliminem les vostres dades ens ho feu saber. Podeu enviar un correu electrònic a l'adreça que trobareu a la política de privacitat.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.