Paraules per a l’Arcadi

Aquesta és una iniciativa de la família Oliveres Künzi (dona i fills de l’Arcadi Oliveres)

Com molts i moltes de vosaltres ja sabeu, l’Arcadi està greument malalt i l’horitzó que té davant és breu en el temps, però ple d’amor.

Aquest web neix amb la intenció de fer arribar a l’Arcadi les mostres d’afecte que puguin sorgir d’aquelles persones que d’alguna manera o altra us heu creuat amb ell o heu compartit un tros de vida. Sabem que l’Arcadi ha fet camí amb molta gent. Persones amb qui ha compartit militància, persones que heu passat per les seves classes, que l’heu llegit o que l’heu escoltat en xerrades…

Durant les properes setmanes l’Arcadi té ganes de gaudir al màxim de la companyia de la família, amics, amigues i gent propera, que no sou poques. I potser no tothom qui vulgui compartir i xerrar amb ell una estona tindrà ocasió de fer-ho. Per això hem creat aquest espai virtual, per recollir aquests moments (escrits) i que ell també els pugui rebre.

La secció de comentaris d’aquesta pàgina és el lloc on podeu escriure allò que tingueu ganes de compartir. L’Arcadi, si el temps i les forces li ho permeten, segur que estarà content de saber-vos i de llegir-vos.

Visca la vida!

Família Oliveres Künzi

——————————————————

Els comentaris que escriviu no es mostraran immediatament, ja que els moderarem un a un per evitar correu brossa i missatges irrespectuosos. Així doncs tingueu una mica de paciència. Segur que acabaran apareixent.

Si voleu enviar fotografies o vídeos a l’Arcadi els podeu penjar en el següent enllaç: https://driveuploader.com/upload/2xa63VGv4I/
Es poden enjar arxius d’imatge i vídeo amb els següents formats:.

jpg, .jpeg,.png,.gif,.mp4,.mov, .wmv,.mpg, .mpeg,

De totes maneres, per evitar saturar l’espai, agrairíem si pengéssiu els vídeos en plataformes com ara Vimeo o YouTube i enganxéssiu l’enllaç en el cos del missatge d’aquesta pàgina.

7.211 replies on “Paraules per a l’Arcadi”

Em sap greu que hagis marxat….sempre estaràs ARA i AQUI. ..la ment i la consciència no moren MAI.
Una forta abraçada per tú i els teus.
GRÀCIES PER SER- HI!!!!

Una vida entregada a la Humanidad y la Justicia Social. Una vida de ejemplo que no aparece en todos los telediarios. Descanse en Paz.

Tristesa per la teva marxa, AGRAÏMENT per tot el que ens has donat, sense haver-te conegut personalment, havent sentit les teves xerrades molts cops o llegit o escoltat en entrevistes. Gràcies per haver esdevingut un referent vital per tantes persones, entre elles jo també. Que el viatge que ara emprens sigui lleuger i ple d’amor. Gràcies Arcadi. Et trobaré a faltar sense dubte.

Gràcies Arcadi, en aquella Barcelona d’al voltant del 2005 et vaig conéixer i et vaig venir a veure a alguna xerrada o ens vas venir a fer alguna classe a Antropologia, ja no ho recordo. Vaig estar molt agraïda de ser-hi! Però ets i has estat molt necessari, i seràs per les noves generacions. Aportes pensament crític, paraules necessàries, consciència per a la lluita social i ho transmets amb força i calma. La força i el poder de la paraula necessaris per moure murs; tot i que els murs dels que es volen aprofitar són també alts i forts, per això seguirem!

Hola, voldria transmetre el meu afecte a la família de l’Arcadi. El vaig conèixer quan estudiava a l’UAB al 1996, com a estudiant d’Erasmus. L’Arcadi era l’únic professor que reunia als quatre o cinc estudiants internacionals que anàvem a les seves classes d’economia mundial per a repetir-nos la seva classe en castellà al seu despatx, ja que tot i assistir a classes intensives de català, no l’enteníem bé.
Moltes vegades feia el trajecte entre l’UAB i el centre de Barcelona en tren amb ell, o a l’inrevès. Sempre anava amb el seu diari Le Monde sota el braç.
Em va explicar que, cada dia, li donava una moneda de 100 pessetes a la primera persona que demanava ajuda pel carrer o al tren. Sempre me’n he recordat.
L’Arcadi em va acompanyar quan al final d’aquell any 1996 la meva mare es va morir i vaig decidir quedar-me a Barcelona i no tornar a França per a acabar els meus estudis.
La perspectiva de l’economia mundial com me l’ensenyava l’Arcadi era radicalment diferent a la que estudiava a la meva universitat d’origen. Allò em va convèncer per sempre. Vaig fer una curta estada de pràctiques a Justícia i Pau, fins i tot vaig escriure un article al seu butlletí. Ajudava a la Paquita a posar cartes dins de sobres per a enviar als socis.
Em vaig animar a fer un viatge “solidari” a Benín via l’ONG Setem, i vaig estudiar el postgrau de cooperació internacional al CIDOB, sempre amb l’Arcadi com a professor i guia. Em vaig juntar amb els joves dels moviments per a abolir el deute dels països africans, i m’hi vaig fer grans amics.
L’Arcadi i jo ens trobàvem per dinar pel centre de tant en tant i ens anàvem posant al dia, durant molts i molts anys.
Moltes vegades, no entenia perquè l’Arcadi s’interessava per a una jove “gavatxa” com jo. Em sentia protegida. L’Arcadi va mantenir el contacte amb mi al llarg dels anys, i sabia que mantenia el mateix tipus d’amistats amb molts antres ex-estudiants.
Ens intercanviàvem felicitacions pels nostres aniversaris respectius, a un mes (i bastants anys) de diferència. Fins l’any passat.
El correu electrònic que em va enviar fa pocs mesos per a anunciar-me que es volia anar acomiadant a poc a poc dels seus amics era ple de tendresa i de pau.
El meu recorregut vital ha sigut complicat i caòtic però sempre he tingut a l’Arcadi com a referent i m’ha ajudat indirectament en moltes situacions de la meva vida.
Em fascinava com parlava de la seva família, la seva dona, els seus fills, els seus néts.
Hagués pagat bastants diners per a poder tenir la sort de formar part de la seva família!
L’Arcadi sempre serà un referent de pau, generositat, intel·ligencia i amistat per a mi i per a moltíssimes persones.
Una abraçada molt forta a tota la seva família.
Alice.

Una abraçada molt gran a la familia i els amics.
Estic amb una forta impressió per la seva marxa i pel seu testimoni darrer.
Hauria d’estar contenta per haver-lo conegut, però tinc pena per la seva marxa, encara que com a cristiana haig d’estar contenta de un home senzill, pero GRAN, que ha sigut proper.
Déu l’ha acullit. Ell ha estat coherent. Déu fassi que els que quedem siguem seguidors de la noviolencia, que traballem per la Justicia i per la Pau.
Que els seu exempla ens fassi més savis per sortir dels debats eterns de la confrontació.
Que ens marqui el camí per construir-nos com homes/dones de bé.
DEU T’ACULLI ARCADI! SEGUR QUE JA HAS ESTAT ACULLIT!
Molta Pau a la teva familia i als que continuem en camí!

Gracias amigo por haber luchado por la igualdad y la justicia social. Personas como tú son imprescindibles!

Moltes gràcies Arcadi per tots els anys que vam compartir al Departament. El meu més sentit condol a tota la família.
Una araçada,
Anna Matas

Arcadi, el darrer dia vam acordar que tornariem a parlar, i n’estic convençuda que així ho farem.
Gràcies pel llegat i l’amistat que m’has deixat.
Fins sempre

Estimada família Oliveres Künzli,
us he enviat una Lichtblume des de Suïssa on visc. Són unes flors locals que surten just quan marxa la neu i signes de que la vida continua. Va florir el 4 d’abril.

Moltes gràcies a tots per mostrar-nos el costat esperançador i amb dignitat de la vida.
A tota la família molts ànims per continuar. No us coneixo personalment, però comparteixo les vivències d’un adéu programat pel mateix càncer.
Una abraçada

Vas ser un professor exemplar. Em vas obrir els ulls fent-me veure que un món millor és possible, que tenir esperit crític era vital i sobretot que les bones persones i actes poden amb el temps i l’oblit.

Gracias a personas como tú conservo un leve atisbo de esperanza en mi especie. Gracias y que la tierra te sea leve.

“És inacceptable la destrucció del planeta a la qual ens condueix el consumisme. Hi teniu molt a fer per canviar bona part de les coses”

Arcadi, dedicaves aquestes paraules als i les joves participants del premi #elmenjarnoesllença, un certamen organitzat per Espigoladors en el qual et vam demanar que formessis part del jurat. L’objectiu era fomentar la participació i el compromís d’infants i joves en la construcció de solucions que donin resposta a les pèrdues i el malbaratament alimentari; coneixent el teu amor cap a les causes nobles, sabíem que voldries participar-hi.

Eres una persona que es preocupava per les persones i pel planeta. teva lluita per un món just t’ha portat a trobar-te -i a establir forts vincles- amb infinitat de persones i col·lectius, tots units per un mateix objectiu: posar la vida al centre, no l’economia. I això ha estat possible gràcies al teu tenaç optimisme, ja que sempre creies que la nostra societat, malgrat les dificultats, sempre avançarà en pro de la justícia i de la pau.

Moltes gràcies per tant. Nosaltres seguirem lluitant i fent el teu camí.

Gracias querido amigo Arcadi, por todo … ; por el privilegio de tu amistad y cariño, por tu compromiso vital y por el enorme caudal que nos has dado de bondad rebelde, desde la Noviolencia.

Arcadi, com trobare a faltar la teva veu.
El mon avui es una mica mes injust, ha perdut un dels seus herois.
“La mort- tots els camins que arriben fins a Deu passen sota els
teus arcs, o portal de misteri-.”
Xesca

Respon a M. Carmen Pérez Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Els correus electrònics que recollim no els fem servir per cap altre motiu que per filtrar el número de gent que pot escriure i evitar correu brossa.
No farem cap ús comercial del nom i correu electrònic recollits.
Si voleu que eliminem les vostres dades ens ho feu saber. Podeu enviar un correu electrònic a l'adreça que trobareu a la política de privacitat.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.