Aquesta és una iniciativa de la família Oliveres Künzi (dona i fills de l’Arcadi Oliveres)
Com molts i moltes de vosaltres ja sabeu, l’Arcadi està greument malalt i l’horitzó que té davant és breu en el temps, però ple d’amor.
Aquest web neix amb la intenció de fer arribar a l’Arcadi les mostres d’afecte que puguin sorgir d’aquelles persones que d’alguna manera o altra us heu creuat amb ell o heu compartit un tros de vida. Sabem que l’Arcadi ha fet camí amb molta gent. Persones amb qui ha compartit militància, persones que heu passat per les seves classes, que l’heu llegit o que l’heu escoltat en xerrades…
Durant les properes setmanes l’Arcadi té ganes de gaudir al màxim de la companyia de la família, amics, amigues i gent propera, que no sou poques. I potser no tothom qui vulgui compartir i xerrar amb ell una estona tindrà ocasió de fer-ho. Per això hem creat aquest espai virtual, per recollir aquests moments (escrits) i que ell també els pugui rebre.
La secció de comentaris d’aquesta pàgina és el lloc on podeu escriure allò que tingueu ganes de compartir. L’Arcadi, si el temps i les forces li ho permeten, segur que estarà content de saber-vos i de llegir-vos.
Visca la vida!
Família Oliveres Künzi
——————————————————
Els comentaris que escriviu no es mostraran immediatament, ja que els moderarem un a un per evitar correu brossa i missatges irrespectuosos. Així doncs tingueu una mica de paciència. Segur que acabaran apareixent.
Si voleu enviar fotografies o vídeos a l’Arcadi els podeu penjar en el següent enllaç: https://driveuploader.com/upload/2xa63VGv4I/
Es poden enjar arxius d’imatge i vídeo amb els següents formats:.
jpg, .jpeg,.png,.gif,.mp4,.mov, .wmv,.mpg, .mpeg,
De totes maneres, per evitar saturar l’espai, agrairíem si pengéssiu els vídeos en plataformes com ara Vimeo o YouTube i enganxéssiu l’enllaç en el cos del missatge d’aquesta pàgina.
7.211 replies on “Paraules per a l’Arcadi”
Arcadi, encara que no t’hem conegut personalment, sempre ens hem sentit molt units a la teva familia, a través dels teus escrits i manifestacions públicas a favor de la solidaritat i la justicia global, i també pel record del teu fill Marcel, amb qui vam compartir moltes experiències com a voluntaris de Cedre a la presó de joves, abans del seu traspàs. El vostre testimoni perdurarà sempre entre nosaltres!
Arcadi, vaig tenir el privilegi d’assistir a xerrades teves a la universitat que em van fer créixer políticament. Tan de bo més persones com tu en aquest món.
Gràcies de cor i bon viatge
Te vaig escoltar un parell de vegades sobre la banca ètica i el comerç just. Amb un parell de vegades n’hi ha prou per conèixer la persona que tens al davant i els missatges que reps. Arcadi, has creat escola!!
Arcadi, hi ha molta gent a la que ens has marcat la vida i el camí. Pots estar molt satisfet. Sempre et recordarem. Moltes gràcies.
Estimat i admirat, mestre i amic ARCADI,
La meva ha estat una sort, una gran sort. Conèixer-te des que era estudiant a la UAB, escoltar-te en innombrables conferències i xerrades públiques, coincidir a la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès, estius i hiverns, i finalment esser el meu gran referent essencial per a la meva tesi doctoral sobre el moviment per la pau a Catalunya.
Quantes converses a teu despatx de la UAB! Quantes preguntes a la seu de Justícia i Pau! Quants diàlegs portant-te a la meva escola a donar conferències, o bé a la ràdio al meu programa de Terrassa on sempre hi aportaves el teu gran valor. Mai un no, Arcadi, mai. Sempre la teva bonhomia, amabilitat, sentit de l’humor, senzillesa, estima.
Sé que la meva recerca doctoral et va fer sempre molta il·lusió, perquè d’alguna manera senties que el teu camí per la lluita pacifista i noviolenta a Catalunya havia estat fecund i no es perdia. Havies participat en moltíssims moviments i iniciatives, i alhora havies fomentat molts altres fins que el pacifisme català tingui la salut de ferro i l’expansió que avui té.
El meu anterior director de tesi es va jubilar (el també amic Jaume Botey) i no vam poder culminar la recerca a temps, així que vam trobar la manera de comptar amb un substitut de primer nivell: tu! Però et quedaven pocs mesos també per a jubilar-te, i a mi em restaven pocs terminis per a haver d’enllestir-la. Així que ens vam posar mans a l’obra i la vam culminar. La teva supervisió final va ser fantàstica, i vas quedar satisfet de com aquella recerca va resoldre un tema pendent, teu i del moviment: salvar la història del pacifisme català! I la vam salvar, gràcies a tu.
Va ser, a més, la teva última tesi doctoral dirigida abans de jubilar-te. I sé que això t’enorgullia. A mi, encara més!
Els camins recorreguts amb Pax Christi, el moviment per l’Objecció de Consciència, l’Institut Víctor Seix, la teva admiració envers Frederic Roda que alhora també m’acollia per impulsar projectes junts, la Unipau… Tot el que va suposar per a mi conèixer Justícia i Pau de la teva mà i de la de l’Eduard Ibàñez. El gran mestratge que sempre vas reconèixer en Joan Gomis…
Escoltar les teves històries en primera persona i només explicades a mi en hores i hores de despatx, anotant com un boig alhora que fruïa tant de tot el que vas viure i sabies exposar tant bé, era per a mi un extraordinari privilegi que he de dir que era conscient de que l’estava vivint.
Recordo el dia de la defensa de la meva tesi. Va donar un resultat excel·lent, però també hi va haver (com en ocasions passa) intervencions polèmiques. El moment de donar el torn a doctors en la sala, recordo paraula per paraula la teva aportació, barrejant un alt nivell acadèmic amb una idèntica categoria humana. Em va afalagar tant tot allò que vaig arribar a creure que no podia merèixer les teves meravelloses paraules en la meva defensa.
Sempre et vas preocupar per la gent, per tothom, per nosaltres també. Sempre preguntaves per la meva filla malalta; sempre t’interessaves per la meva dona, que també t’admira tant, pels meus pares i germans. Sempre et mostraves atent per tothom. Quin gran regal hem rebut tants durant tant de temps, Arcadi. I quin gran mestratge cada dia.
I ara, també! Un home gran ho és sempre! Dissabte passat vaig poder parlar amb tu per telèfon i va ser una experiència sublim. Em vas donar tanta energia! Vas mostrar una dignitat, una serenor, una pau, una estima, un coratge també… tant admirables. Fins i tot em vas dir: “quan arribi allà em trobaré amb en Botey, i li diré si a veure l’un per l’altre resolem una mica millor aquest món!!!” Espectacular! Em vas fer riure perquè estar amb tu vol dir sempre estar a gust, està cuidat, ser estimat…
Un dia marxaràs, Arcadi, però hauràs seguit donant el tot a tothom. Què gran que ets, Arcadi. Seguiràs essent testimoni i llum. I el nostre serà un deure gran: mantenir aquella flama i fer-la reproduïr talment com tu vas fer, recorrent tot el país per extendre-la.
Només em queda donar-te les gràcies per tot. Voldria fer-te una abraçada avui més que mai, però ni a la teva salut li convé ni el Covid ens deixa gaire. Aquests escrits i aquesta bonica iniciativa de la teva família ens ho permet… Què bonic.
Et tornaré a trucar. Ens tornarem a veure. Seguiràs unit a tota aquesta gent que et truquem, et ve a veure o t’escrivim per aquí.
Aquest món és molt millor que abans que tu hi arribessis… Gràcies immenses. Una abraçada gran. No t’oblidem com tu tampoc no ens oblidis mai…
De tot cor,
Xavier Garí.
Benvolgut Arcadi,
Només et puc dir gràcies per la lliço de vida que m’has donat sense coneixe’m. Actualment exerceixo com a secretari de la Taula de Tercer Sector Social de Catalunya; i precisament per això he tingut l’ocasió de seguir la teva trajectòria amarada de coherència, dignitat i solidaritat. La teva experiència vital no només ha matisat la meva escala de valors, sinó que algun canvi ha provocat.
Insisteixo, gràcies Arcadi.
Encara recordo ja farà uns 20 anys aquelles xerrades a la Universitat sobre les guerres del petroli, en aquells temps foscos de la guerra d’Irak i del Prestige… Va ser en aquells temps que vaig descobrir, i en bona part gràcies a aquelles trobades, que tot allò que portem al cor no són somnis d’adolescent que s’obliden sinó que treballar pel bé comú de les persones i el planeta, arremangar-se i treballar per la justícia és una filosofia i forma de vida que podem practicar sempre, tal i com tu has fet. I com gràcies a la teva inspiració vaig veure clar fa 20 anys que jo també volia fer. Infinites gràcies.
Aix m’acabo d’assabentar del teu estat i jo q t’escoltat en kasals quan no existien les xarxes socials, em va encantar com ens feies aquelles classes tan entenedores d’economia… jo no vaig acabar la carrera pero gracies a gent com tú la porto al cor!!! Records! Grcs pel cxt
Benvolgut Arcadi
Avui sentim tristesa, cert. Però sobretot tenim la necessitat de felicitar-nos per haver-te trobat en el nostre camí, perquè d’antuvi hi has sembrat el bé.
A finals de desembre del 2014, just acabada de crear la Xarxa, en un acte de la Marxa per la Dignitat a la Plaça del Pi, et vàrem fer partícip de la notícia: mares i pares de joves encausats per exercir la dissidència (sigui política, social o bé les dues coses) ens uníem per tal que els nostres fills no fossin criminalitzats.
En aquell moment, les teves paraules encoratjadores ens donaren força i ens confirmaren allò què intuíem: la nostra veu era necessària. Des d’aleshores ens ho has estat fent saber amb complicitat i saviesa, donant-nos el suport necessari.
Gràcies Arcadi, mestre indiscutible en denunciar la injustícia, per tot el que ens has donat i ens dones, pel teu testimoni d’incansable cercador de pau i de justícia social. Tu saps millor que ningú com n’és d’important la solidaritat!
La nostra Xarxa tenim la sort de saber-te a prop.
Abraçada!
Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes
Hola Sr Oliveres,
em ve molt de gust de posar-me en contacte amb vostè per dir-li que fa molts anys que el segueixo.
Quin goig escoltar les seves xerrades!! Sempre tan interessants i amenes. I quin pou de saviesa! Gràcies per tot el que m’ha ensenyat i sobretot per la seva bondat.
Amb amor i tendresa,
Teresa
Arcadi, la teva vocació pública ha canviat consciències d’allò més variades. Has fet un mon millor. Moltíssimes gràcies per el teu exemple.
Les paraules de Cernuda em venen a la ment quan et penso:
“Recuérdalo tú y recuérdalo a otros,
Cuando asqueados de la bajeza humana,
Cuando iracundos de la dureza humana:
Este hombre solo, este acto solo, esta fe sola.
Recuérdalo tú y recuérdalo a otros.
(…)
Gracias, Compañero, gracias
Por el ejemplo. Gracias porque me dices
Que el hombre es noble.
Nada importa que tan pocos lo sean:
Uno, uno tan sólo basta
Como testigo irrefutable
De toda la nobleza humana.”
Una abraçada plena d’amor!
Gràcies. Ets un dels grans.
Exalumne de la UAB.
Arkadi erreferente sendo eta duintasunez betea izan dugu, eta beren ideiaz askotan oinarritu gara aurrera egiteko. Arcadi, un referente en todos los sentidos, nos ha demostrado lucidez y coherencia. Desde Euskal Herria un abrazo a su familia y amigo/as.
Hola Arcadi, vas ser professor meu en un màster. T’envio una forta abraçada a tu i la teva família. Força i mlta pau!
No ens podem permetre perdre persones com vosté, un home de pau que fa d’aquest món un món millor. El necessitem! 💓
Va ser professor meu a l’Autonoma, em va obrir els ulls sobre el negoci de les armes dels Estats i les multinacionals. Vaig aprendre molt amb la seva sabiessa i el seu compromís per la Pau. Un agraiment a la seva gran tasca de divulgació. Gràcies, gràcies. Per intentar fer un Mon millor. Gran home de Pau.
Arcadí has estat un exemple de bonhomia, la teua entrega a la justícia i la pau ens ha cobert d’esperances per seguir lluitant. Des de les teues reflexions i vivències et duem al cor. Des de Xàtiva Cesca Chapí i Àngel Hernàndez. Bon camí. Fins sempre.🤗
Arcadi, ens deixes una petjada a continuar i gràcies a la teva empenta sabem que és possible un món millor i treballarem amb els teus escrits, xerrades, propostes arreu per consolidar un món de pau, de conversa, d’amor.
Gràcies
Moltes gràcies Arcadi per la teva saviesa, el teu missatge de pau, la teva humanitat, el teu sentit de l’humor, la teva increible memòria i capacitat d’oratòria….
Has estat un gran mestre per a molts.