Aquesta és una iniciativa de la família Oliveres Künzi (dona i fills de l’Arcadi Oliveres)
Com molts i moltes de vosaltres ja sabeu, l’Arcadi està greument malalt i l’horitzó que té davant és breu en el temps, però ple d’amor.
Aquest web neix amb la intenció de fer arribar a l’Arcadi les mostres d’afecte que puguin sorgir d’aquelles persones que d’alguna manera o altra us heu creuat amb ell o heu compartit un tros de vida. Sabem que l’Arcadi ha fet camí amb molta gent. Persones amb qui ha compartit militància, persones que heu passat per les seves classes, que l’heu llegit o que l’heu escoltat en xerrades…
Durant les properes setmanes l’Arcadi té ganes de gaudir al màxim de la companyia de la família, amics, amigues i gent propera, que no sou poques. I potser no tothom qui vulgui compartir i xerrar amb ell una estona tindrà ocasió de fer-ho. Per això hem creat aquest espai virtual, per recollir aquests moments (escrits) i que ell també els pugui rebre.
La secció de comentaris d’aquesta pàgina és el lloc on podeu escriure allò que tingueu ganes de compartir. L’Arcadi, si el temps i les forces li ho permeten, segur que estarà content de saber-vos i de llegir-vos.
Visca la vida!
Família Oliveres Künzi
——————————————————
Els comentaris que escriviu no es mostraran immediatament, ja que els moderarem un a un per evitar correu brossa i missatges irrespectuosos. Així doncs tingueu una mica de paciència. Segur que acabaran apareixent.
Si voleu enviar fotografies o vídeos a l’Arcadi els podeu penjar en el següent enllaç: https://driveuploader.com/upload/2xa63VGv4I/
Es poden enjar arxius d’imatge i vídeo amb els següents formats:.
jpg, .jpeg,.png,.gif,.mp4,.mov, .wmv,.mpg, .mpeg,
De totes maneres, per evitar saturar l’espai, agrairíem si pengéssiu els vídeos en plataformes com ara Vimeo o YouTube i enganxéssiu l’enllaç en el cos del missatge d’aquesta pàgina.
7.211 replies on “Paraules per a l’Arcadi”
Des de que anava a l’institut IES Angeleta Ferrer vaig tenir la sort d’escoltar-te en una xerrada que vas fer.
Després d’uns anys et vaig tenir de professor a la UAB.
Les teves lliçons de vida, les reflexions que feies eren molt profundes i sàbies.
Sempre recordaré la història del petroli.
Estiguis on estiguis, estaràs amb nosaltres sempre i les teves lliçons faran créixer a molts
Moltes gràcies Arcadi per tot el que m’has ensenyat i per tot el temps compartit. També per l’oportunitat de conèixer noves persones al teu costat en les intenses jornades estivals a la Universitat Internacional de la Pau. M’he sentit molt privilegiada per la teva coneixença.
Desitjo que puguis viure aquests dies en pau i amb la bonhomia que et caracteritza. Molts ànims per a tu i per a la família i amics. Et trobarem a faltar!
Hola i Adéu, Arcadi,
No saps la sort què tens. No et creguis que me’n ric. Pensa una cosa, allà on vas tots hi hem d’anar, però poca gent podrà fer-ho com tu: dient adéu a la família i amb el carinyo de moltíssima gent que et guardarem en el record. Res a veure amb els dissortats a qui els hi toca un infart i se’n van sense donar-se’n compte.
Pel que ve després, ja saps que no hi has de patir. Una abraçada molt forta del teu amic (que t’enveija una mica). Josepmaria C. R.
No ens coneixem “personalment” però soms molt amics. Jo ho sé.
has escampat tantes lavors…
i hem crescut amb elles…
i amb el somnriure la revolta!
Una flor com la que tu has plantat sí que fa primavera. Amor, energia i llum, Arcadi. Gràcies
Arcadi,
Si d’algú he après coses durant la meva etapa universitària és de tu. Em vaig graduar en Periodisme l’any 2016 i de les millors coses que m’enduc d’aquella època és l’haver-te tingut com a mestre.
Recordo que sempre arribava abans a classe per seure just davant teu (aquelles cadires eren les més cotitzades, t’ho puc ben assegurar). Cada paraula era una lliçó de vida i el que més m’agradava era arribar a casa i seguir reflexionant sobre tot allò que ens havies explicat. No era l’assignatura el que m’interessava, era com comunicaves. Podries haver parlat sobre el secret de fer un bon romesco i jo t’hagués escoltat amb la mateixa atenció.
La paraula gràcies se’m queda curta Arcadi. Amb tu vaig aprendre sobre la vida i sobre l’origen de moltes coses que fins llavors desconeixia.
Totes les persones amb qui ens creuem al llarg de la vida tenen una incidència sobre nosaltres, ja sigui més gran o més petita. T’asseguro, Arcadi, que tu has deixat una gran empremta en la meva.
L’últim dia de classe un grup d’alumnes ens vam fer una foto amb tu. Aquesta foto és un petit gran tresor que guardaré tota la vida.
Gràcies per tot Arcadi, de tot cor.
Sara Gutiérrez Alcaraz
Descobrir-te en una de les teves més que inspiradores conferències va ser jn fet que va marcar la meva juventut.
Vas ser de les primeres persones que em va obrir la ment i em va fer veure que un altre camí era possible. No oblidarem mai l’empremta que ens deixes. En molts moments ens faltarà la teva opinió i el teu punt de vista. Gràcies per tant.
Arcadi, has sigut, eres i seràs una font d’inspiració per a nosaltres, que treballem per la igualtat. Ànim i avant per sempre, mestre!
Vaig tenir la fortuna de llegir i d’escoltar-te en xerrades quan estudiava ambientals a la UAB a principis de 2000.
Moltes gràcies per la teva inspiració, que continua amb nosaltres.
Innombrables les vegades que t’he vingut a escoltar, fins i tot apuntant-me d’oient a les classes que donaves a la UAB anys a. Només puc donar-te les gràcies, i dir-te que sí, que seguirem lluitant, amb tu.
Arcadi. Desde la primera vegada que et vaig escoltar a Cornellà, vaig tornar a creure que un altre món és possible.
Gràcies per les teves nutrides xerrades, per la teva saviesa, per la teva manera de veure les coses, el món…
No tindria espai per escriure tot allò que ens aportes!!
Una abraçada plena d’amor!!
Arcadi, vas venir fa anys a fer una xerrada als meus alumnes. Era en un barri de Terrassa, un gran grup d’adolescents força moguts i poc desitjosos d’escoltar. Doncs ho van fer i van aplaudir-te entusiasmats. Quin èxit més gran vas tenir. Jo mateixa no m’ho esperava i t’he recordat per sempre més. Gràcies.
Rosa Molina
No t’he conegut personalment, això no treu que et respecti molt desde que conec el teu bon fer. Una abraçada forta i molts ànims.
Arcadi, a molts ens has ajudat a entendre què és important i què no ho és tant. T’estem molt agarïts, i et recordarem per això. Moltes, moltes gràcies.
Hola Arcadi. Gràcies per molts moments en xerrades on he pogut gaudir de la teva gran retòrica de com construeixes les idees i el discurs, gràcies pel teu pacifisme i per no tenir ni idea de com carai funciona una arma. Una abraçada.
Arcadi, mai he pogut caminar al teu pas. Tu anaves més de pressa per resoldre problemes vitals com son la pau, les despeses de la guerra, els conflictes mundials, les injustícies … Però no dubtis que jo anava molt i molt al darrera de tu però en el mateix camí. Has fet una feina que, si més no, els teus amics es poden comptar per milers. Jo em sento molt orgullós de ser un d’aquests mils i mils d’amics que has tingut a través de les teves activitats, alguna de les quals, hi he participat.
Arcadi, sé que algun dia, espero que sigui ben llunyà, repicaran les campanes i sabré que son per a tu. Aquell dia ploraré
Arcadi, ets i continuaràs sent “imprescindible”. Gràcies per obrir-nos el cor i el sentit crític. I sobretot, per haver-ho fet amb amb tant d’humor, amor i humiltat.
“Hay hombres que luchan un dia y son buenos. Hay otros que luchan un año y son mejores. Hay quienes luchan muchos años y son muy buenos. Pero hay los que luchan toda la vida: esos son los imprescindibles.” Bertolt Brecht
Mai t’oblidarem. Natalia
Hola Arcadi,
Vaig tenir l’ocasió de assistir per primer cop a una xerrada teva a la Casa de Cultura de Sant Cugat on vas fer una explicació sobre les raons de la guerra de la exIugoslàvia. D’això fa més de 30 anys. Vaig quedar al·lucinat per la claredat d’exposició: entendre una cosa tant complicada en una hora llarga, és un mèrit del conferenciat.
Des de llavors t’he anat seguint. A tots els amics, coneguts que els he recomanat d’assistir a una conferència teva, tots ells m’han dit que han quedat encantats.
Has estat omnipresent a tot arreu: president de Justícia i Pau, moviment indignats del 15-M; Universitat de la Pau de Sant Cugat; la nit dels Ignorants a CatRadio, casals d’avis, redacció de llibres, facultat d’economia UAB, debats, ajut a gent necessitada, etc.
Ets una enciclopèdia de dades i a les xerrades això queda ben palès.
En els darrers anys ens hem pogut conèixer i tractar-nos, inclosa la teva senyora. Puc confirmar el teu caràcter afable, i l’esperit de lluitador incansable contra la injustícia (que tant campa per tot arreu). Molts cops t’he posat de model i exemple a seguir.
Ara que estàs passant uns moments difícils de salut t’envio una forta abraçada i desig de superació d’aquest període. Salutacions a tota la família.
Arcadi,
Vaig tenir la sort de tenir-te de professor d’Economia Mundial (s’entenen més coses de l’economia llegint la Hola que l’Expansión, la teva metàfora de la globalització, la nostra possibilitat d’actiar econòmicament com a treballadors, consumidors, estalviadors, etc., la teva manera apassionada d’ensenyar, salpebrant la teoria d’anecdòtes, ensenyant-nos a ser crítics, donant-nos arguments per a la revolta…) i de fer amb tu tot un semestre de pràctiques com a investigador (rebent, amb 22 anys, tota la teva confiança i empenta, anudant-me a creure-m’ho i a créixer), a més de seguir-te després, de tenir-te com un far referent sempre més. Te’n vas, me n’assabento ara, però deixes aquí tot un sac ple de deixebles que de tot sovint, quan ens mirem el món, l’enfocarem d’una manera a una altra a la manera de l’Arcadi. Gràcies per ajudar-nos a mirar el món!