Aquesta és una iniciativa de la família Oliveres Künzi (dona i fills de l’Arcadi Oliveres)
Com molts i moltes de vosaltres ja sabeu, l’Arcadi està greument malalt i l’horitzó que té davant és breu en el temps, però ple d’amor.
Aquest web neix amb la intenció de fer arribar a l’Arcadi les mostres d’afecte que puguin sorgir d’aquelles persones que d’alguna manera o altra us heu creuat amb ell o heu compartit un tros de vida. Sabem que l’Arcadi ha fet camí amb molta gent. Persones amb qui ha compartit militància, persones que heu passat per les seves classes, que l’heu llegit o que l’heu escoltat en xerrades…
Durant les properes setmanes l’Arcadi té ganes de gaudir al màxim de la companyia de la família, amics, amigues i gent propera, que no sou poques. I potser no tothom qui vulgui compartir i xerrar amb ell una estona tindrà ocasió de fer-ho. Per això hem creat aquest espai virtual, per recollir aquests moments (escrits) i que ell també els pugui rebre.
La secció de comentaris d’aquesta pàgina és el lloc on podeu escriure allò que tingueu ganes de compartir. L’Arcadi, si el temps i les forces li ho permeten, segur que estarà content de saber-vos i de llegir-vos.
Visca la vida!
Família Oliveres Künzi
——————————————————
Els comentaris que escriviu no es mostraran immediatament, ja que els moderarem un a un per evitar correu brossa i missatges irrespectuosos. Així doncs tingueu una mica de paciència. Segur que acabaran apareixent.
Si voleu enviar fotografies o vídeos a l’Arcadi els podeu penjar en el següent enllaç: https://driveuploader.com/upload/2xa63VGv4I/
Es poden enjar arxius d’imatge i vídeo amb els següents formats:.
jpg, .jpeg,.png,.gif,.mp4,.mov, .wmv,.mpg, .mpeg,
De totes maneres, per evitar saturar l’espai, agrairíem si pengéssiu els vídeos en plataformes com ara Vimeo o YouTube i enganxéssiu l’enllaç en el cos del missatge d’aquesta pàgina.
7.211 replies on “Paraules per a l’Arcadi”
Arcadi gracies per tot el que ens has ensenyat !!! Gran home! El vaig tenir com a profe ja fa molts anys a la UAB i em va encantar…. descansa en pau allà on siguis i que les teves paraules mai deixin d’existir
Agraïda per haver-te conegut; primer com a professor a la UAB i després en tants i tants moments compartits.
En la vessant de professor vares ser un MESTRE per a l’alumnat que et seguia; vares remoure tantes i tantes consciències de gent jove i no tant jove. Gràcies Arcadi.
La teva família pot estar ben joiosa de tu. A la Casa Pairal hi tens un lloc.
Jo us envejo a totes i tots. M’hauria agradat tenir l’Arcadi com a professor i haver-lo conegut en persona.
Coherència, justícia, seny i saviesa.
El seguiré admirant per sempre més.
Vull mostrar humilment el meu reconeixement a la figura de l’Arcadi, un guia i pensador com pocs. Enyorarem les teves ensenyances. Molts ànims per a la família.
Estimats Janine, Bernat, Arnau, Marcel i Albert,
Moltes gràcies per haver donat tant de suport a l’Arcadi i haver permès així que tants i tants n’haguem pogut aprofitar l’amistat i el mestratge.
I a tu, Arcadi, GRÀCIES -la paraula més repetida en aquesta web- per la teva vida. Has estat un raig de llum potent i permanent, serà impossible oblidar-te perquè l’has deixat encès dins dels nostres caps i cors.
La meva manera d’acomidar-me de tu és repetir aquí -d’acord amb l’Arnau- les paraules que vaig tenir l’honor d’adreçart-te el dia 6 de març davant dels Caputxins de Sarrià, en l’acte d’homentage que et van organitzar l’Orlandai i altres entitats del barri coincidint amb la celebració dels 55 anys de La Caputxinada. Tu me les vas agrair, com sempre dient que et feien feliç, en realitat per fer-me feliç a mi. Deia així:
Estimat Arcadi,
Podríem dir que aquí va començar gairebé tot. Fa cinquanta cinc anys, tancats en aquest espai acollidor reclamàvem un sindicat democràtic. Delegats de curs d’econòmiques, extremadament joves, volíem obrir a l’aire fresc unes estructures comandades per personatges obscurs i ignorants que confonien Blas de Otero, Miguel Hernández o Rafael Albertí amb alumnes de la facultat.
Molts del que hi eren han evolucionat d’aquelles posicions radicals cap al conformisme, en part perquè les coses van anar canviant cap a un món millor, indiscutiblement; però en part, també, perquè el pas dels anys ens llima, a la majoria, les arestes.
Però tu no, Arcadi, tu no has fet aquest recorregut. El teu radicalisme d’aleshores s’ha anat fent cada cop més profund, més savi, més conscient, més il•luminador.
Les coses ja no són com en el 1966, però uns nous mons de desigualtat han anat sorgint i tu n’has volgut ser sempre denunciador implacable, sense defallir mai. I ho has fet amb aquesta rara combinació que només tens tu d’exigència màxima de justícia, amb amabilitat, bondat i humilitat extremes.
Ets bo, Arcadi, però no ets ingenu ni il•lús. Ets humil, però mai servil ni mesell. Ets comprensiu, però ferm en les teves conviccions.
Crec que és per això que obtens tanta admiració i tanta estimació. Ets un fenomen estrany. Ets un model, una referència de com voldríem que fos la societat. Ets el mirall en el que ens voldríem veure.
És difícil afegir comentaris als milers de reflexions que l’obertura de la web Paraules per a l’Arcadi ha propiciat. Crec que llegint-la i comprovant la profunda emoció que provoca la seva lectura n’hi hauria més que suficient per copsar l’impacte que la teva figura ha tingut i està tenint en moltes generacions de persones. I per agrair-t’ho.
Però hi ha un aspecte que hi és poc constatat i que m’agradaria de posar de relleu perquè crec que és una de les facetes més específiques de la teva persona. Tu ets economista. L’Economia és una ciència mal considerada per molts fins al punt de tractar-la despectivament. Sovint, quan es fan raonament econòmics, es diu “disculpeu aquest discurs economicista”. És com si la interpretació econòmica de fets injustos o inequitatius per si mateixa fos còmplice de la injustícia o de la iniquitat. I el qui fa els raonaments, pel sol fet de fer-los, també en fos encobridor.
Però, de fet, l’Economia és una de les eines més poderoses que hem desenvolupat per entendre les relacions humanes i per explicar, tant bé com tu ho fas, les raons profundes de la major part dels embolics en els que ens posem o ens posen.
Tu, Arcadi, has prestigiat l’Economia. Utilitzant les eines que ens dóna l’estructura econòmica, la teoria econòmica, la història econòmica o la política econòmica has explicat el món. Has ajudat a interpretar-lo, ha entendre els moviments profunds que expliquen el que veiem en superfície. I és només així que es poden plantejar canvis radicals. No restant en allò que és aparent i superficial, sinó baixant a la raó última de les coses.
Tu has demostrat cada dia que front a una economia de l’ús abusiu dels recursos, de l’especulació financera i del profit individual, hi ha de jugar l’economia del bé comú, la de la racionalitat en l’ús dels béns i serveis que ens proveeix el planeta i la intel•ligència humana. Com vaig dir el dia 12 de febrer en la web, el Col.legi d’economistes ja està trigant en proclamar-te Economista del Poble…..
Moltes gràcies per tot el que has fet, Arcadi, per la teva saviesa, per la teva actitud digna i humil, per aquesta força superior que tu deus saber d’on prové. I gràcies, encara, per haver obert aquest espai de possibilitat de donar-te les gràcies.
Carme Trilla
6 de març de 2021
A la plaça dels Caputxins de Sarrià.
55è aniversari de la “Caputxinada” (1966-2021)
L’Arcadi va ser un dels fundadors de Creients en Diàspora amb en Jaume Botey, l’Agustí de Semir, el Pepo Delàs i altres. Al començament venia a totes les trobades. Després, la seva agenda “impossible” va fer que participés esporàdicament, però sempre s’hi va sentir proper.
Segurament poques vegades una mort ha estat tan compartida i socialitzada. I molt menys sentir que estava molt feliç.
Tot i així, quan arriba el moment no deixem de sentir desconsol. Però també un profund agraïment per saber-nos amics. Per haver-nos donat aquesta gran lliçó de vida, que és mirar la mort de cara.
També agraïment molt gran a la família per haver-nos permès acomiadar i dir-li que l’estimàvem.
Ens quedem amb la seva bondat, que no mort i amb el compromís de donar vida a les llavors que ha sembrat, construint Esperança. Sabem que continuarà present, acompanyant-nos d’una altra manera.
Per tot això i més… Gràcies Sempre, Arcadi.
Amics i amigues de Creients en Diàspora
Estimat i amic Arcadi,
ens és difícil dir-te adéu perquè et sentim a prop i sabem que continuaràs ben viu dins nostre, donant-nos empenta per continuar construint ponts d’esperança. Amb tot, et volem escriure unes ratlles d’agraïment.
Gràcies per ser-hi sempre que t’ho hem demanat, també en aquests darrers anys en que has volgut formar part de l’equip d’aquesta nova entitat – potser la darrera que has co-creat -, la del Llegat del teu amic i tan estimat Jaume.
Gràcies per com has trepitjat aquesta terra, de manera senzilla, humil i generosa, sempre amb un sí incondicional i una rialla acollidora.
Gràcies per la teva mirada bondadosa i plena de tendresa.
Gràcies per la creença absoluta en que tot – fins i tot allò més petit – té sentit.
Gràcies pel teu lliurament total a la cerca de la veritat, la justícia i la pau.
Gràcies per dur la càtedra al carrer, als moviments i organitzacions socials, tot desvetllant i sacsejant consciències.
Gràcies per mostrar-nos camins on actuar amb coherència i per ensenyar-nos que, fent-ho així, aprenem a viure plenament.
Gràcies per la teva gran capacitat d’abraçar-ho tot, per l’estimació ben profunda de tot i de tothom.
Gràcies per viure apassionadament cada encontre amb cada persona amb qui t’has relacionat.
Gràcies per enamorar-te de la vida, per viure-la intensament fins al final.
Gràcies també per saber-te’n acomiadar i perquè ens has permès dir-te el que ja sabies: que t’estimem.
Ens deixes deures: continuar regant les llavors que has plantat. Una d’elles és aquest Llegat que tot just comença a caminar i que avui, malgrat la teva marxa, és més fort perquè se sustenta en dos pilars ben grans: el teu i el del Jaume.
Ara us imaginem plegats i potser ja li hauràs explicat – com ens vas dir – que estem cuidant la seva obra, com ara també haurem de fer amb la teva. I vosaltres, al vostre torn, ens estareu cuidant amorosament perquè no defallim.
Molt probablement estareu preparant-ne alguna de ben grossa allà dalt, amb tants d’altres que us han precedit i amb qui heu treballat incansablement per a transformar aquest petit món ple de injustícies, però també ple de grans gestos de solidaritat. Que tremolin cel i terra! Unides farem possible que la darrera paraula sigui la de l’esperança.
Molts agraïts també a la Janine i a tota la teva família que ens ha regalat disfrutar-te fins l’últim moment.
Gràcies infinites!
La Junta del Llegat Jaume Botey i Vallès
Arcadi se ha ido cuando estábamos preparándole un pequeño homenaje en “Señales de Humo”, el programa de radio en el que participó tantas veces (y siempre estaba disponible). También prologó el librito en el que contamos esta aventura radiofónica, hecha desde lejos (Huelva, la otra punta del mapa) y desde muy cerca: el convencimiento de que hay que escuchar el esfuerzo de tanta gente empeñada en no conformarse, gente que desde lo desapercibido va generando procesos imparables de transformación social.
Años después seguimos manteniendo esta propuesta y, emocionados y agradecidos, le dedicamos estos minutos de radio. Ojalá estas señales que lanzamos sean una forma de seguir sembrando lo que Arcadi ha buscado toda su vida: siempre la voluntad de cambiar las cosas, de contribuir a la conciencia crítica, de transformar desde las posibilidades de cada uno.
http://hispanidadradio.familyds.com/senalenuevo/index.php?name=2021-04-07_senales_de_humo_07-04-2021.mp3
Hola Familia. Sentimos mucho la gran pérdida de nuestro amigo Arcadi. Sabemos que ha hecho una gran labor por La Paz, la justicia y la solidaridad. He tenido la gran suerte de hablar con el hace una semana. En la Casa del Tíbet hemos realizado unas oraciones en su memoria para que tenga mucha luz y paz. Descanse en Paz.
Thubten Wangchen
Gràcies per tot el que ens has ensenyat, pel teu entusiasme i per la teva coherència . Has estat un gran mestre , un lluitador incansable que has saber compartir amb els altres la teva saviesa i la teva manera d’entendre el mon. Gràcies per tot i per tant !!
Descansa en pau. Una abraçada per a tota la família.
Arcadia con su mente abierta y su corazón enorme lleno de deseos dejó una gran huella en este mundo. Pero es una lamentable pérdida para un mundo falto de economistas con principios y deseosos de Justicia y Paz para este mundo loco.
Como Bahá’í me siento agradecida por su apoyo a las causas justas.
Moltes gràcies per ensenyar-nos tantes coses i fer-nos reflexionar sobre temes tan importants. Et trobarem molt a faltar. El meu sentit condol per a la teva família i persones més properes.
Vas ser el millor professor que mai he tingut desde que tinc ús de raó. Vaig ser alumne teu a L’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell. Només tinc paraules d’admiració per la fermesa, valentia i compromís amb un món més just. Fa falta tanta gent com tu en aquest món… Orgullós d’haver-me creua’t amb tu en aquesta vida.Fins sempre Arcadi.
Des de Podem Cerdanyola no podem deixar d’acomiadar-nos de l’Arcadi, de dir-li que continuarem aprenent d’ell, que hi ha relleus que agafen la seva estela.
L’Arcadi representa allò que nosaltres volíem representar i que tant costa en la vida: la coherència i l’ètica. El dir i el fer. L’exemple i la possibilitat de construir un món millor.
Moltes de nosaltres, la gent de Podem Cerdanyola, vam participar en la formació del Procés Constituent i vam conèixer personalment l’Arcadi, la seva humilitat, el seu humanisme. Moltes havíem participat al 15M i havíem escoltat hores i hores l’Arcadi activista. Quan es presentava en una plaça o qualsevol auditori, el silenci era total, només s’escoltava la seva veu ensenyant-nos com el capitalisme destrueix la comunitat i la vida; com és de necessària la lluita no violenta per construir una societat sostenible i verda, cooperativa i digna de viure-la, sense armes i on poder exercir drets tan elementals com el de decidir, com el d’accedir a les Sobiranies plenes.
Compromès des de la seva joventut en la lluita contra el franquisme, es va posar al costat del altermundisme participant al Fòrum Social Mundial. Era una forma d’alçar-hi la veu i pensar i proposar-hi col·lectivament una alternativa al món unipolar sorgit després de l’enfonsament de l’anomenat socialisme als països de l’est d’Europa.
Tota causa justa rebia el suport de l’Arcadi, com quan va participar com un activista més en el moviment Contra la Guerra i la invasió a l’Iraq. Sabia perfectament el que succeiria i no podíem no fer-hi res.
Un home bo, un pacifista i antimilitarista militant, des d’un cristianisme compromès amb els de baix, les majories més necessitades de la societat. Un home humil, disposat sempre a donar la cara i posar el pit contra l’adversitat. Fins i tot en la seva mort ens ha deixat un exemple d’enteresa i de com fer-li front. Un referent per a Podem, un dels nostres, un de les arrels nacionals, un desenvolupador del catalanisme progressista tan i tan necessari.
En temps d’incertesa, crisi i convulsió social, de pandèmia i manca d’horitzó, d’absència de futur pel jovent i per l’anomenat precariat, que forma la part més amplia de la societat, ens farà falta l’Arcadi. Davant de tanta misèria moral, de manca d’honestedat, de mediocritat i meritocràcia, ens farà més falta que mai el testimoni lúcid i l’exemple de l’Arcadi.
Gràcies per tant Maestre, que la terra li sigui lleu.
7 d’abril de 2021
Pau i amor per la seva ànima i la seva família
Professor Arcadi Oliveres, descansi en pau. Vaig tindre el plaer de que fós el meu director del treball fí de carrera. Moltes gracies per el seu temps amb mí.
Benvolguda familia, vull dir-vos allò que deben segur ja sabeu, l’Arcadi, juntament amb els seus companys de Justícia i Pau, la Pepa Ballada i el Sebastiá Benet, eren les persones més bones i íntegres que he conegut mai, per això els estimàvem.
L’Arcadi ja ho sabia, li havia dit més d’una vegada, però he pensat que a vosaltres també us agradaria saber-ho.
Una abraçada.
Mila esker, Arcadi.
Des del projecte educatiu Hik Hasi et recordem amb molt afecte, Arcadi. Et vam conèixer l’any 2019 quan et convidem a unes jornades d’educacio que celebrem a Donostia. Vas arribar al nostre cor amb les teves paraules, els teus valors, els teus principis, la teva manera de ser, la teva generositat i la teva humilitat.
Mila-mila esker gurekin partekatutako guztiagatik, plazer bat izan da.
Gugan bego.
Estimada família Oliveres Künzi,
us he enviat una Lichtblume des de Suïssa on visc. Són unes flors locals que surten just quan marxa la neu i signes de que la vida continua. Va florir el 4 d’abril.
Moltes gràcies a tots per mostrar-nos el costat esperançador i amb dignitat de la vida.
A tota la família molts ànims per continuar i moltes gràcies per ser generosos amb tothom. No us coneixo personalment, però comparteixo les vivències d’un adéu pel mateix càncer.
Una abraçada
Vagi per endavant el meu condol a tota la família, jo vaig perdre la mare de sobte fa dos anys, un ictus fulminant, i tot i que ja tenia 83 anys com més va més la trobo a faltar, deu ser que jo també ja em faig gran… No vaig tenir la sort de conèixer l’Arcadi personalment, però fa trenta anys que el segueixo i sempre l’he admirat per les seves conviccions que són també les meves, un gran disgust avui en saber que ja no és amb nosaltres, ja volia comprar el seu últim llibre i ara encara amb més raó, repeteixo, us acompanyo en el sentiment…
Tu partida por prevista no deja de ser una sacudida a nuestros sentimientos. Estimado profesor y amigo has sido ejemplo de vida y muerte y tu estela perdura para no estraviarnos del camino por la justicia y la paz Bakarrik gero arte (no es mas que un hasta luego)