Aquesta és una iniciativa de la família Oliveres Künzi (dona i fills de l’Arcadi Oliveres)
Com molts i moltes de vosaltres ja sabeu, l’Arcadi està greument malalt i l’horitzó que té davant és breu en el temps, però ple d’amor.
Aquest web neix amb la intenció de fer arribar a l’Arcadi les mostres d’afecte que puguin sorgir d’aquelles persones que d’alguna manera o altra us heu creuat amb ell o heu compartit un tros de vida. Sabem que l’Arcadi ha fet camí amb molta gent. Persones amb qui ha compartit militància, persones que heu passat per les seves classes, que l’heu llegit o que l’heu escoltat en xerrades…
Durant les properes setmanes l’Arcadi té ganes de gaudir al màxim de la companyia de la família, amics, amigues i gent propera, que no sou poques. I potser no tothom qui vulgui compartir i xerrar amb ell una estona tindrà ocasió de fer-ho. Per això hem creat aquest espai virtual, per recollir aquests moments (escrits) i que ell també els pugui rebre.
La secció de comentaris d’aquesta pàgina és el lloc on podeu escriure allò que tingueu ganes de compartir. L’Arcadi, si el temps i les forces li ho permeten, segur que estarà content de saber-vos i de llegir-vos.
Visca la vida!
Família Oliveres Künzi
——————————————————
Els comentaris que escriviu no es mostraran immediatament, ja que els moderarem un a un per evitar correu brossa i missatges irrespectuosos. Així doncs tingueu una mica de paciència. Segur que acabaran apareixent.
Si voleu enviar fotografies o vídeos a l’Arcadi els podeu penjar en el següent enllaç: https://driveuploader.com/upload/2xa63VGv4I/
Es poden enjar arxius d’imatge i vídeo amb els següents formats:.
jpg, .jpeg,.png,.gif,.mp4,.mov, .wmv,.mpg, .mpeg,
De totes maneres, per evitar saturar l’espai, agrairíem si pengéssiu els vídeos en plataformes com ara Vimeo o YouTube i enganxéssiu l’enllaç en el cos del missatge d’aquesta pàgina.
7.211 replies on “Paraules per a l’Arcadi”
Set mesos después del seu traspas he vist el programa de combate al 324, el tenía reservas per veure`l amb tranquilízate i així ho he fetén. Es un plaer veré com una persona s’en va de forma pausada i tranquila, tot i que com diu ell, sigui gracias a la morfina. Les Seves opinions sempre serán un referent, per nosaltres. Sempre em corpren quan algú marxa, tan i tanta gent, sense haver pogut veure el pais independent, així com tampoc veurán el canvi de l’economia global i la UE, al Servei dels ciutadans, pero tal com ell deia estém obligats a tenir esperança. Que descansi en Pau.
Con mucha tristeza y de manera tardía me he enterado en Bolivia de la partida de Arcadi Oliveres de quien fui alumno en un paso breve que tuvo en La Paz en el marco de un Master organizado por el Centro Boliviano de Estudios Multidisciplinarios (CEBEM) y la Universidad Pompeu Fabra. Un economista maravilloso, un activista ejemplar, pero sobre todo un ser humano maravilloso. En Bolivia te recordaremos siempre querido Maestro, seguiremos en la lucha por un mundo Justo y en Paz.
Gràcies Arcadi. Va ser sempre -totes i cada una de les vegades- un plaer escoltar-te, encomanar-se dels teus coneixements dits amb convicció i senzillesa, i convertits en fets útils pel nostre món.
Estimat Arcadi, cada vegada que et recordem seràs entre nosaltres. amb alegria i agraïment.
Com diu en David Fernàndez:
“No marxes. et quedes. Que la vida d´un no cap en la vida d´un, sinó en la vida de molts. Darrera lliçó i llavor, marxes amb la dignitat amb la que vas viure. La que ensenyaves a aprendre: una ètica quotidiana de la resistència. Al país de l´Oliveres, sempre Arcadi. T´estimem.”
Gràcies, Imma, per compartir aquesta frase del David F. !
Arcadi, continuem “estimant-te”, continues acompanyant-nos.
http://www.babel-web.eu/p7/mon-heros-arcadi-oliveres/
Gràcies, Janine!
P.S. : Pensem a fer l’objecció fiscal abans d’emplenar la declaració de renda: http://objecciofiscal.org/com-cat/
Arcadi, per als objectors despistats com tu i… jo i potser algú més, aquest any, segur que serem al cens 🙂
http://objecciofiscal.org/tevaof-cat/
Gran professor i millor persona.
Va inspirar molta gent.
Tant de bo poguem veure aviat el canvi en la societat que ell tant desitjava.
Vaig escriure abans que l’Arcadi ens deixés. Ara torno per dir que, també gràcies a ell, vaig descobrir el talent del seu fill Albert i és un gust escoltar els seus temes al spotify. La meva abraçada per aquesta bonica família.
He entrat per escriure-us un altre missatge a la família (ja havia escrit a l’Arcadi els primers dies del blog), i… responc aquest de la Paula, perquè la meva situació és calcada. De fet, mentre ho faig estic escoltant “Festina lente” (el disc, perquè en aquestes coses sóc apegat a les coses físiques, què hi farem…), i en pocs dies m’arribarà l’altre.
Ja coneixia la música de l’Albert, sense saber-ho, per aquests moments tan especials al piano de “Mai es tan fosc”, però no sabia que era seva! A casa nova la música és molt important (la meva dona és soprano), i la teva arriba i acompanya.
Han estat unes setmanes molt especials aquestes; impossible oblidar aquest abril, sent el dia 6 quan vaig “mig néixer jo”, i el 13 quan ho havia fet el meu pare, i, pels creients, la molt recent Pasqua. Aquest comiat que ens ha permès l’Arcadi també és Pasqua! Morir per néixer per sempre, en el record dels qui quedem, i en aquest referència immortal que ja és per al món.
Totes les entrevistes i programes d’aquests dies a TV3 amb Graset o FAQS, els actes de reconeixement, tornar a veure “El convidat”, “Mai és tan fosc”, la conferència a Casa Golferichs… En l’àmbit personal, recordar aquella assignatura de lliure elecció a la primavera del 1999 (Aproximació als Països en Vies de Desenvolupament), a la UPC, tan pocs acostumats a “invertir” el temps i els crèdits en matèries humanístiques (“¿Para qué coges esas asignaturas?”, me decían), tornar a recuperar el treball pel qual l’Arcadi em va posar una Matrícula d’Honor, i quan l’hi vaig recordar un Sant Jordi signant el llibre conjunt amb la Itzíar González Virós (“Serà perquè te la mereixies”), i la satisfacció íntima (vanitat?) de que l’única Matrícula d’Honor que m’hagin posat a la vida sigui la seva. Les xerrades, l’estrena de “Mai és tan fosc” que (intuïció?) volíem tornar a veure el dia 5 per la nit, i vam acabar veient, commoguts però feliços d’haver-lo conegut, el 6.
Moltes gràcies de tot cor, família Oliveres Künzi.
PD: La vida continua, meravellosa
El Rotary Club de Lleida ha rebut amb molta tristor la notícia de la irreparable pèrdua del nostre benvolgut amic, el professor n’Arcadi Oliveres i Boadella (d.e.p.), a qui recordem amb gratitud per la magistral intervenció del president de l’Associació Justícia i Pau de Barcelona, a l’Àgora Rotària de Lleida – 2013 (espai de diàleg, obert a tota la comunitat), amb el tema “La pau social com a motor de desenvolupament i creixement sostenible”.
Us volem transmetre el nostre sentit condol, a la vegada que us agrairíem el traslladeu a la seva esposa la Sra. Janine, els seus fills i a la resta de la família.
Molt agraïts, us saluda ben cordialment,
Laureana Cervera
Presidenta del Rotary Club de Lleida
POEMA DE COMIAT. Anònim escossés
Pots plorar perquè se n’ha anat, o pots somriure perquè ha viscut.
Pots tancar els ulls i resar perquè torni, o pots obrir-los i veure tot el que ha deixat;
El teu cor pot estar buit perquè no el pots veure,
o pot estar ple de l’amor que vau compartir.
Pots plorar, tancar la teva ment, sentir el buit i donar l’esquena,
o pots fer el que a ell li agradaria:
Somriure, obrir els ulls, estimar i seguir.
*T’estimem Arcadi, sempre estaràs en el nostre cor i et recordarem*
M’he assabentat fa poquet de la mort de l’Arcadi. Les seves paraules quan tenia al voltant dels 20-25 anys em van “transformar”. Estàvem reunits en algun lloc del Maresme a les jornades que SETEM organitzada per tot aquells que marxàvem a conèixer les realitats d’altres comunitats del tercer mon. Sempre va ser un referent. Com dieu un home bó que va deixar llavors en molts de nosaltres.
Saviesa, empenta, coherència, compromís, esperança… foren les cartes de presentació de l’Arcadi. Gràcies per tant, gràcies per tot.
Et trobarem a faltar! Mestre i pedagog, defensor incansable de la pau i la justícia. Cercant sempre respostes per fer possible un món millor amb camins alternatius i compromesos amb les persones i educant en valors solidaris.
Vull transmetre el més sentit condol a familiars i amistats arran de la pèrdua de l’insigne Arcardi Oliveres. No sols Catalunya, sinó la resta del món, ha d’agrair la seua tasca divulgativa i de conscienciació dels problemes que assetgen la nostra societat.
Vaig tenir la sort d’organitzar una conferència que va impartir a l’Institut Francesc Ribalta de Solsona. La saviesa i qualitat humana que traspuava va ser captada d’immediat per l’alumnat que l’escoltava amb atenció.
Esperem ser tan compromesos com ell i seguir engrandint el seu llegat.
Le he seguit molts anys, un home integre, honest i sempre disposat a ajudar al més feble. Sento molt la seva pèrdua. Molta força i anims per tota la família.
Bon dia família Oliveres Künzi.
Gràcies per la vostra iniciativa. Ahir vaig veure l’entrevista del Preguntes Freqüents y em va sorprendre tot i l’avançat de la malaltia, la força de l’Arcadi seguía sent la mateixa. Com sempre que he asistit a les seves explicacions, sense aixecar la veu però contundent en comunicar les idees, en assenya-lar els promotors de les morts per les armes, els grans corruptes i lladres……Es veia feliç per les mostres d’escalf rebudes. El seu record i ensenyament m’acompanyarà.
Salut
Bon dia família, no sóc un seguidor del Sr. Arcadi, però acabo de veure un reportatge d’ell a TV3 i la veritat m’ha impactat molt, la seva enteresa i la seva humilitat, sóc quatre mesos més gran que ell i la veritat, tot i no haver tingut la mateixa educació, ni tenir els seus coneixements culturals, espero que tingui un descans etern i feliç, juntament amb el seu fill que segur que han d’estar ja units per sempre, espero trobar-me’l en una altra vida i gaudir de la seva dolçor com a bon cristià que som tots dos.
Gràcies Arcadi per les teves paraules tan boniques, m’hagués agradat conèixer-te en persona, però hem tingut rumbs molt distants i diferents, Descansi en Pau.
Li vaig preguntar una vegada si es podia canviar aquest mon i em va dir que havia de tenir paciencia que segur que arribaríem a tenir un món més just. Ojalá !!! I llastima que no hagi pogut veure. Sempre m’enrecordo d’ell…
Desde Ripoll a on vaig poder gaudir de varies xerrades i trobades en les que ens vas transmetre la teva coherència i sentit de la justícia social, espero i desitjo que la teva llavor germini per canviar el món com tu has volgut sempre.
Gràcies per les teves paraules, lluita social, coherència i humilitat
Sempre et recordarem.
Arcadi, el primer cop que et vaig descobrir, va ser en un escrit que anava corrent de ma en ma. Em vaig quedar bocabadada de la teva saviesa i claretat.
Vas ser el nexe d’unió amb el meu fill que volia alliberarse de mí amb urgencia i justament ens vam retrobar en el Procés Constituent, cada escú pel seu compte va depositar la seva confiança en aquest moviment en els seus inicis producte del 15M on en aquell instant erets l’ànima conjuntament amb la Teresa Forcades.
Gràcies Arcadi!
Arcadi, quina gran referència. Vida austera, en tot. Els joves t’haurien de llegir, de sentir.
Sense fer soroll, però dient grans paraules.
No has intentat ser gran persona, ho has sigut. Des de Sant Cugat, Molts Records. De segur que muntaràs alguna de grossa alla on estiguis. Ah, i sempre, sempre: sense por!
GRACIES PER HAVER EXISTIT!!
La teva honestedat, sinzeritat i senzillesa es un exemple. Al igual que els teus principis de vida.
Gràcies!!
Gràcies Arcadi! El meu oncle et tenia com una referència i, malgrat no seguir-te gaire, pel que he vist tens un carisma especial i els teus missatges són clars i contundents. Descansa en pau