Aquesta és una iniciativa de la família Oliveres Künzi (dona i fills de l’Arcadi Oliveres)
Com molts i moltes de vosaltres ja sabeu, l’Arcadi està greument malalt i l’horitzó que té davant és breu en el temps, però ple d’amor.
Aquest web neix amb la intenció de fer arribar a l’Arcadi les mostres d’afecte que puguin sorgir d’aquelles persones que d’alguna manera o altra us heu creuat amb ell o heu compartit un tros de vida. Sabem que l’Arcadi ha fet camí amb molta gent. Persones amb qui ha compartit militància, persones que heu passat per les seves classes, que l’heu llegit o que l’heu escoltat en xerrades…
Durant les properes setmanes l’Arcadi té ganes de gaudir al màxim de la companyia de la família, amics, amigues i gent propera, que no sou poques. I potser no tothom qui vulgui compartir i xerrar amb ell una estona tindrà ocasió de fer-ho. Per això hem creat aquest espai virtual, per recollir aquests moments (escrits) i que ell també els pugui rebre.
La secció de comentaris d’aquesta pàgina és el lloc on podeu escriure allò que tingueu ganes de compartir. L’Arcadi, si el temps i les forces li ho permeten, segur que estarà content de saber-vos i de llegir-vos.
Visca la vida!
Família Oliveres Künzi
——————————————————
Els comentaris que escriviu no es mostraran immediatament, ja que els moderarem un a un per evitar correu brossa i missatges irrespectuosos. Així doncs tingueu una mica de paciència. Segur que acabaran apareixent.
Si voleu enviar fotografies o vídeos a l’Arcadi els podeu penjar en el següent enllaç: https://driveuploader.com/upload/2xa63VGv4I/
Es poden enjar arxius d’imatge i vídeo amb els següents formats:.
jpg, .jpeg,.png,.gif,.mp4,.mov, .wmv,.mpg, .mpeg,
De totes maneres, per evitar saturar l’espai, agrairíem si pengéssiu els vídeos en plataformes com ara Vimeo o YouTube i enganxéssiu l’enllaç en el cos del missatge d’aquesta pàgina.
7.211 replies on “Paraules per a l’Arcadi”
Estimadíssim Arcadi,
gràcies, moltes gràcies per donar-me, per donar-nos tant…
Ets i has estat una persona increïble que ha entrat a les nostres vides com una llum infatigable per donar-nos coneixement, saviesa, experiència, estima, amor, i sobretot una consciència crítica per comprendre aquest sovint difícil món que ens ha tocat viure i que cal canviar urgentment, o si més no lluitar sempre per intentar canviar-lo, tal i com sempre ens has ensenyat amb el teu exemple i amb les teves classes i xerrades…
T’havia llegit i conegut abans d’anar a la Universitat, però tenir-te de professor tant a tu com a l’estimat amic professor Jaume Botey, ha estat un dels regals més grans que m’ha donat la vida en estudiar Educació Social a la UAB.
Recordo aquelles increïbles classes, la teva forma humil. sincera i sobretot propera d’ensenyar-nos i fer-nos veure les injustícies d’un món que cal transformar… recordo amb un especial somriure aquell dia que quan vas saber que havia estat un any de brigadista amb PBI a Colòmbia em vas dir “Robert avui dones tu la classe i ens ensenyes sobre la teva experiència”
Les classes posteriors en el postgrau de cultura de pau i del master en cooperació, les xerrades durant el 15M, i durant aquests darrers anys en tots aquells espais de militància i transformadors del país que he pogut estar i sobretot de ser-hi per coincidir i tenir la gran oportunitat i sort de compartir, d’escoltar-te, i d’aprendre d’aquesta increïble font de coneixement i saviesa que ets…
has de saber que el teu exemple, les teves classes, xerrades i ensenyances no només han deixat empremta i llavor aquí a Catalunya, perquè fora d’aquest petit país nostre, també hi ha molta gent que t’aprecia, t’estima i t’ha seguit apassionadament tots aquests anys… recordo com en diferents paisos d’Amèrica Llatina i en diferents anys m’he trobat sovint alumnes, professors universitaris, defensors de drets humans o militants de moviments socials que sovint també t’havien llegit o escoltat, i que t’admiren moltissim…
gràcies Arcadi per tant i per tot el que ens has donat durant la teva etapa de professor, de militant, de persona, d’home humil amb grans dosis d’amor i tendresa…
una fortissima i càlida abraçada plena d’amor, serenor i pau cap a tu i la teva familia…
t’estimo, t’estimem molt Arcadi
Amic, Arcadi, he estat un privilegiat. He compartit xerrada amb tu i fins i tot un documental. Dinat a casa teva, conegut a la teva família i sentit com elogiaves el que volíem aconseguir marxant d’Escuts Humans a l’Iraq. Ara voldria deixar de banda l’admiració, el respecte, les ensenyances, l’exemple… i ser egoista, i venir a abraçar a la persona, a amarar-me de bondat i PAU. I ja saps, la veu, el cor, l’obra… que ens has regalat, serà compartida i estesa per centenars de milers dels teus amics! Gràcies, Arcadi, t’estimo molt!
Hola Arcadi,
Hem coincidit un cop. Era al voltant de l’any 1980. Jo estudiant de veterinària i amb molta energia i ideals. Vem aconseguir que vinguessin a fer una xerrada a la facultat Són molts anys i em falten detalls. El que si recordo clarament és com de contenta n’estava. Després de la xerrada vem dinar plegats organitzadors i tu, en un espai reservat al menjador de la facultat. Em vas impressionar més d’aprop, precisament per això, eres proper, senzill… De la manera més natural em vas donar un lloc en la conversa i em vaig sentir vista, valorada… Gràcies a aquell modest dinar vaig començar a entendre que podia ser l’humiltat (i no venia de mi!! Jo em sentia important de ser part d’allò 😉 i vas esdevenir una altra manera de referent fins a dia d’avui i els que vinguin… GRÀCIES!
Estimat Arcadi,
Gràcies per tanta senzillesa al mateix temps que tantíssima saviesa. Per obrir-me en el seu dia la porta de casa i dedicar-me tot el temps a canvi de res. Per tot el que has aportat i ensenyat. Llegir-te i escoltar-te és, ha estat i serà sempre un veritable plaer.
Amb molt d’afecte.
Gràcies per marcar un camí de llum en un món a les fosques! Bon viatge de retorn.
Mi profundo respeto y admiración por Arcadi; un hombre íntegro, honesto y comprometido con Catalunya y su gente.
Un ejemplo a seguir!
Ens vam conéixer farà 20 anys en una xerrada. Mai l, oblidaré! Puc diir que sempre és un plaer sentir les teves sàvies explicacions. Cuida, t molt i millora,t. Una gran abraçada
Un dels principals referents en la meva formació política. Gràcies.
Allà on sigui, tens amb qui trobar-te :*
Vam entrar junts a la “reconquista de la pç catalunya després de l’intent de desallotjament. Et van telefonar d’una ràdio i com que acabaves d’arribar vam fer junt*s l’entrevista. Va ser molt gratificant poder aportar-te quelcom doncs jo feia anys que t’escoltava i et llegia. Sempre t’agrairé la teva manera plana, entenedora i divertida d’explicar esdeveniments que per mk sempre havien sigut complexes. Un petó molt gran Arcadi! I una caixa (obsessió) roja de Nestlé (contradicció) sempre!! Gràcies per tot!
Gràcies Arcadi!
Viuràs també en tots nosaltres que no et coneixem, però que no hem estat els mateixos després d’escoltar-te o llegir-te
Brindo per la teva vida, per la pau i per la dignitat per totes les persones!
Recordo la sorpresa i alegria que vaig sentir quan et vaig veure. Vas venir a la despedida d’aquesta vida del Tomás García González, professor de sociologia a la UAB, pare dels meus fills. Encara em sento molt agraïda. Després amb el PUauau, el meu fill gran et vam veure i parlar amb tu un moment al carrer, crec que al costat de la torre Apgar…Recordo que ell et va dir alguna cosa referent a les paraules o la manera de dir-les -acabaves de parlar en públic- i tu, amb la senzillesa i bona fe que et caracteritza, li vas respondre algo així com que cada dia s’apren alguna cosa….
Moltes gràcies de ser com ets!
Una abraçada ben GRAN!!!!
Ha estat un privilegi haver-te tingut de mestre al Cidob, i et dono les gràcies per haver acceptat donar una xerrada sobre cooperació per al 3r món a L’H, ja fa anys. Vaig aprendre molt de tu. Ets un exemple de saviesa i coherència. Amb tot el meu apreci.
Benvolgut Arcadi,
Sempre lluitant per l’alliberament nacional i de classe als Països Catalans
i per la justícia i la pau arreu.
Una forta abraçada, des de València,
Josep
Benvolgut Arcadi,
Et vaig conèixer per un amic que em va portar a una de les teves conferències. Em va frapar el teu discurs clar, les evidències contrastades i, que malgrat tot, cal moure’s i no rendir-se per aconseguir la pau i la justícia.
Gràcies per la generositat de compartir tanta saviesa i humanitat.
Apreciat Arcadi,
sóc Xavi Alvarez, de la Càtedra UNESCO en Sostenibilitat
Avui et volem agrair tot el que ens has aportat, la teva savia lectura de la realitat, el teu testimoni i molt i molt sovint el teu ajut particular
Les teves generoses intrevencions, anys 90, en la assignatura de Cooperació al Desenvolupament de la UPC-Terrassa , any rera any. Quants estudiants d’enginyeria !! van poder aprendre del que ens explicaves d’economia solidària, banca ética, la perversitat del sistema econòmic globalitzat, els desequilibris al món…..!!!!, essencial al doctorat de sostenibilitat
El teu recolçament i participació en el no a la guerra, la solidaritat amb totes les comunitats camperoles i indígenes d’Amèrica Llatina en les quals hem treballat, ….i moltes altres accions i amabilitats
Humanitat, simpatia, pau, intel·ligència, saviesa, empatia, amor finalment. Tot això sempre present en qualsevol trobada o acció amb tú. Sempre disponible per nosaltres i tots i totes, malgrat els ensurts tristos de la vida.
Moltes gràcies en nom meu i de tots els meus companys per les teves accions i ensenyances, per la teva companyia.
t’estimem i et donem una forta i emocionada abraçada
Estimat Arcadi.
La meva relación amb tu va començar un octubre de fa més de 25 anys.
Jo era estudiant d’educació social.
Record perfectament el primer día.
Ens vas deixar embadalits amb totes les veritats que sortien de la teva boca. Aquelled converses continúaven al bar….
Mes endavant vaig Fer el posgrau de Cultura de Pau i allà vam tornar a coincidir. He aprés tant de tu, com a Mestre, persona i economista que em sap molt greu la teva partida. Les persones com tu haurieu de viure x sempre.
I x sempre formarás part de la meva .vida. se’t estima i mooooolt….
No hi tingut la sort de coneix’et personalment però t’he seguit prou per admirar-te.Has estat,cronològicament, el meu segon “desconegut mestre privat” i ,a voltes, llegin-te, he recordat a Bertrand Rusell .
Una abraçada tant electrònica com sentida. Gràcies per molt.
Un referent per a mi com a persona, comunicador, lluitador per la justícia social….Ànims!!!
Arcadi, t’havia llegit i seguit, una vegada vaig tenir la sort d’entrevistar-te i anys després vam coincidir de casualitat al Perxe de la Roser Vernet, on vaig tenir el plaer inesperat de compartir estones d’un cap de setmana amb tu i la bona gent amb qui fèieu comboi (la Mar, la Montse Serra…). Gràcies immenses per les teves paraules i accions, que ens han guiat a molts i moltes en el camí de construir aquest altre món que creiem i sabem possible. Continuarem caminant. Una forta abraçada.