Paraules per a l’Arcadi

Aquesta és una iniciativa de la família Oliveres Künzi (dona i fills de l’Arcadi Oliveres)

Com molts i moltes de vosaltres ja sabeu, l’Arcadi està greument malalt i l’horitzó que té davant és breu en el temps, però ple d’amor.

Aquest web neix amb la intenció de fer arribar a l’Arcadi les mostres d’afecte que puguin sorgir d’aquelles persones que d’alguna manera o altra us heu creuat amb ell o heu compartit un tros de vida. Sabem que l’Arcadi ha fet camí amb molta gent. Persones amb qui ha compartit militància, persones que heu passat per les seves classes, que l’heu llegit o que l’heu escoltat en xerrades…

Durant les properes setmanes l’Arcadi té ganes de gaudir al màxim de la companyia de la família, amics, amigues i gent propera, que no sou poques. I potser no tothom qui vulgui compartir i xerrar amb ell una estona tindrà ocasió de fer-ho. Per això hem creat aquest espai virtual, per recollir aquests moments (escrits) i que ell també els pugui rebre.

La secció de comentaris d’aquesta pàgina és el lloc on podeu escriure allò que tingueu ganes de compartir. L’Arcadi, si el temps i les forces li ho permeten, segur que estarà content de saber-vos i de llegir-vos.

Visca la vida!

Família Oliveres Künzi

——————————————————

Els comentaris que escriviu no es mostraran immediatament, ja que els moderarem un a un per evitar correu brossa i missatges irrespectuosos. Així doncs tingueu una mica de paciència. Segur que acabaran apareixent.

Si voleu enviar fotografies o vídeos a l’Arcadi els podeu penjar en el següent enllaç: https://driveuploader.com/upload/2xa63VGv4I/
Es poden enjar arxius d’imatge i vídeo amb els següents formats:.

jpg, .jpeg,.png,.gif,.mp4,.mov, .wmv,.mpg, .mpeg,

De totes maneres, per evitar saturar l’espai, agrairíem si pengéssiu els vídeos en plataformes com ara Vimeo o YouTube i enganxéssiu l’enllaç en el cos del missatge d’aquesta pàgina.

7.211 replies on “Paraules per a l’Arcadi”

Kaixo Arcadi! Te escribo desde Vitoria. Te conocí a través de Setem Hego Haizea y tuve la suerte de compartir cena y charla contigo. Eskerrik asko por tu cercanía y tu tiempo. Has plantado muchas semillas en nosotras. Seguiremos luchando contra cualquier oxímoron. Un abrazo

Hola Arcadi,
fa uns mesos ens saludàvem a la casa Orlandai, on actuava l’Albert amb els companys. Era un concert de record del vostre fill. Et queixaves de les cames però mantenies la força, caràcter i ganes de parlar que sempre has mostrat.
Ara fa uns dies l’Albert ens comunicava la malaltia que estàs patint però, lluny de fer-ho amb tristor desesperada, ens ho transmetia amb una serenor i fortalesa que, personalment, em va emocionar.
Ens deixes una manera d’entendre la vida molt potent: humil i tenaç contra les desigualtats, reflexiva i plena de treball per allò que vols transmetre, valenta i respectuosa cap als que cal avisar, d’estima i defensa de les llibertats…
Gràcies per tanta vida Arcadi i endavant!

Moltíssimes grácies per la teva obstinada persistència en compartir els teus coneixements per un mon milord i per la pau. La teva força és el camí.

gràcies per aquelles estones que ens escoltaves al Cau i després hi deies la teva, converses d’esperança, de lluita i treball

Ens varem coneixer a Justicia i Pau, en l’epoca d’en Gomis, erem un grup de joves treballant per l’objeccio de conciencia,potser ens deien utopics, pero de tu vam aprendre qye cal lluitar per les utopies, i realment es va aconseguir. Sempre et recordare amb el teu somriure sempre als llavis i la teva fermesa de pensament makgrat les adversitats.
Gràcies Arcadi i mokts ànims

Mil Gràcies Arcadi per SER…has fet de la Terra un lloc millor i més just. Milers d llavors sembrades… gràcies gràcies gràcies… un camí de flors i llum per tu! Sempre

Querido Arcadi,siempre he admirado tu fe en tu lucha , tu fortaleza y tus conocimientos, todo ello con una humildad fuera de estos tiempos.Un abrazo muy fuerte.

No hi ha vida plena sense entrega als altres. I vos, heu viscut molt Arcadi. El meu respecte i admiració.

La llum s’atansa, la llibertat és a tocar. Sense gent com tú no hagués estat possible. Quan m’abraci definitivament, estaràs en el meu pensament, com tants altres. Moltes gràcies, Arcadi.

Respectat Sr. Oliveres, de fa temps, en quan sortia el nom d’Arcadi Ol…ha dit això, o ha escrit allò, de seguit esbrinar a on o com podia fer-me’n una còpia per a llegir-vos. És veritat, que al estar vivint en el sostre del ‘principat’, cada vegada estic més retira’t de la vida social. Lamento molt que persones com vos, os trobeu en tal situació. I ho sento per la nostra Pàtria, doncs els hi fareu molta falta. Jo ja segueixo el vostre camí. Randé.

Arcadi, ens vam coneixer un 11 de juliol al 2013, vas vindre a parlar a Deltebre sobre el proces constituient. invitat de la ma nostra que erem el CSA Lo Maset.

Vui que sapigues que ets un referent i que gracies al teu exemple abui continuo lluitant.

Gracies per portar llum a aquest mon que esta ple de sombres!

Gràcies, família Oliveres-Künzi, gràcies Janine, per crear aquest espai.

Arcadi, el germà gran Oliveres Boadella, eres la nostra referència de joventut i la de casa, on el teu nom s’evocava amb atenció. I de més grans, el nostre orgull, com quan explico, amb vanitat, que et conec de sempre, com aquell qui diu.
Dispenses afecte, atenció, idees, reflexió, generositat. Volent canviar el món sencer, cada persona per a tu, ha estat única. Quan t’hem escoltat, hem gaudit de la teva capacitat per a la comunicació, tan especial, de la teva curiositat que t’ha portat a indagar, a saber, a entendre. Llegir-te ens dona serenor davant del conflicte permanent. I no perquè les solucions siguin planeres, és un compromís lúcid i sincer.
Vas deixant petjada sense parar mai, perquè ho podem mirar tot d’altres maneres. Tu ho has fet, en una vida de plenitud, amb reptes enormes, i en una companyia excepcional, la teva família. Continuem el viatge, Arcadi, la teva maleta ben carregada d’amor, d’idees, de feina feta, d’amistat, però ben lleugera perquè és energia per seguir, com sempre, endavant. Una sort que hi siguis.

Arcadi nunca olvidaré una conferencia que diste en la UPF cuando comenzaron a emerger los movimientos sociales del 15M, yo estaba entre los oyentes a los que nos tenías atónitos con tus palabras y la sinceridad que había detrás de tu discurso. Otro día me encontré contigo en los ferrocarriles de plaza Catalunya y pocas veces he tenido la sensación de estar frente a un sabio como aquel día, no sé qué más decir, solo que eres un hombre necesario en este mundo que se desmorona

Arcadi, em sento afortunada d’haver-te tingut de professor quan estudiava educació social. Les teves són de les poques classes que recordo.
Ets molt gran mestre, i has deixat una petjada enorme en aquest món. Se t’estima!!

Quan començava a editar la revista Negratinta amb molt de romanticisme i res paregut a un pla al cap, vostè es va convertir en el nostre primer entrevistat. Vam xerrar una hora sobre la II República -i sobre la vida- i, un cop rellegida aquella entrevista que ja té set anys, confirmo el que sospitava: va ser una de les xerrades que més he gaudit com a periodista. Moltes gràcies per l’exemple i la dignitat, Arcadi.

Tuve la oportunidad de conocerte durante la campaña por la abolición de la deuda externa. Fuiste inspirador. Gracias compañero.

Estimat Arcadi, fent memòries fa 50 anys que varem començar una fantàstica aventura, primer amb un grup de Vic i Barcelona de la mà del també estimat Àngel, que es deia Trobada i varem fer revistes per tenir un sostre legal, després varem passar a ser Pax Cristià anys i anys després Casal de la Pau, tampoc ens podem oblidar dels viatge a Teize i a Itàlia així com les trobades de camps de treballar a Lleida i a Girona.
Vam organitzar un autocar per anar al vostre casament a Suïssa, després el meu casament amb en Saixa, hem fet moltes festes comunes.
Ara fa uns anys un o dos cops a l’any fem un dinar amb la Gent de Pau i tu sempre que has pogut has vingut. Arrel d’això ha esdevingut una gran amistat.
Sempre has estat al nostre costat i lluitant pel bé del nostre País.
Moltes gràcies per tot. Estaràs sempre a la nostre memòria.

Respon a Francesc Alcocer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Els correus electrònics que recollim no els fem servir per cap altre motiu que per filtrar el número de gent que pot escriure i evitar correu brossa.
No farem cap ús comercial del nom i correu electrònic recollits.
Si voleu que eliminem les vostres dades ens ho feu saber. Podeu enviar un correu electrònic a l'adreça que trobareu a la política de privacitat.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.